Claus per confiar i deixar créixer els fills sense encomanar-los les nostres pors
Canvi de classe, d'etapa o d'amistats; començar l'institut; tornar a les rutines; sortir sol de l'escola; assumir nous reptes... Quina és la vostra “urgència” quan el curs ja està en marxa?
A l'estil dels grups de pares i mares de la psicòloga Carme Thió de Pol, hem traslladat la pregunta a les famílies i hem posat els seus neguits sobre la taula.
Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? Com recuperem les rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? I quin és el nostre paper davant les amistats, els aprenentatges o les dificultats que es troben pel camí?
En parlem a “L'ofici d'educar” amb Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de "De 0 a 3, res de pantalles?", i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància" , a partir de les “urgències” reals que ens han fet arribar pares i mares.
Les “urgències” de les famílies
El Xavi es pregunta si està anticipant problemes amb les amistats de les seves filles i transmetent-los una angoixa que és més seva que d'elles. La Gemma i el Fran comparteixen el vertigen de donar més autonomia als fills i haver de confiar-hi quan comencen a anar o sortir sols de l'escola.
La Clara, amb tres fills, intenta encaixar escola, feina, extraescolars i desplaçaments sense que la vida familiar es converteixi en una cursa. La Núria pateix per les relacions dels seus dos fills adolescents; una altra mare viu amb neguit el pas de la seva filla d'11 anys a l'institut, i la Irene explica com l'anticipació dels canvis altera fins i tot el son de la seva filla.
La Laura es pregunta com viurà el seu fill de quatre anys la diversitat lingüística de l'aula; la Sílvia afronta el pas del seu fill amb autisme a un cicle formatiu; una altra mare viu el doble repte del seu fill amb altes capacitats, que ha avançat un curs i estrena club de waterpolo; i la Berta es pregunta què poden fer les famílies davant la preocupació pels aprenentatges i els resultats educatius.
Confiar també és educar
Amb totes aquestes preguntes sobre la taula, buscarem eines per acompanyar sense anticipar, donar autonomia sense desentendre'ns, recuperar temps lliure, afrontar els canvis sense prometre que “tot anirà bé” i trobar quin és el lloc que ens correspon com a pares i mares.
Perquè potser una part del repte és aquesta: confiar en els fills, en les seves capacitats i també en els professionals que els acompanyen, mentre continuem sent-hi quan ens necessiten.
🎙️ Diumenge 27 de setembre, a "L'ofici d'educar" i 📚 al 3catinfo
Crea tu propia página web con Webador