El govern espanyol ha decidit prohibir el mòbil fins als 16 anys, però les opinions  sobre si donar o no el mòbil abans dels 16 estan dividides

EN CONTRA de la prohibició del mòbil

El mòbil no s'ha de veure com un enemic, un problema, ni com una addicció inevitable, sinó com una eina que forma part de la construcció de la identitat juvenil, la socialització i l'autonomia, defensa el psicòleg Jaume Funes, autor de "No, sense el meu mòbil" i "El humanismo en tiempos digitales". En lloc de parlar des de l'alarmisme i prohibir, treure'ls el mòbil, l'educador proposa educar i acompanyar perquè aprenguin a viure amb el mòbil de manera saludable, crítica i autònoma: 

"Un adolescent ha de poder gestionar amb suport i acompanyament, una eina bàsica que li permet connectar-se, relacionar-se i accedir al saber".

Pel psicòleg a una família angoixada per si ha de donar o no el mòbil al seu fill adolescent, li diria que l'acompanyi en la descoberta del món digital de manera progressiva:

"Prohibir és com l'argument de vox per l'educació afectiva: no vull que ningú expliqui la sexualitat al meu fill, ja li explicaré jo. Però així deixes en la immensa solitud l'adolescent. Pensem què implica ser adolescent avui en dia, relacionar-se i viure, i que cada família decideixi què vol fer".

Posem normes i prohibicions als adolescents, sense dedicar temps a discutir-les abans, lamenta Jaume Funes, en lloc de posar el focus en la responsabilitat de les tecnològiques:

"Els adults som experts en regular els més febles, en lloc d'obligar a tik tok que es carregui el seu algoritme, que defineix la identitat de l'adolescent ja a la tercera recerca, i així queda en mans del capitalisme digital que pretén explotar les seves necessitats".

I malgrat això, entre un 80 i 90% dels adolescents son capaços d'adulterar la seva identitat a les xarxes i hi son malgrat les prohibicions, assegura Funes, que proposa donar-los un missatge similar al de l'alcohol:

"És una droga dura l'alcohol que com mes triguis a provar-la millor, però com que sé que t'hi començaràs a relacionar, no et creguis el que et venguin, i has d'aprendre a relacionar-t'hi. Doncs el mateix amb les xarxes"

Ens hem de posar a la pell dels joves, demana Jaume Funes, i passar temps amb ells per conèixer què hi fan i què els impacta de les seves vides digitals, encara que sigui cansat:

"Un dia prohibir perquè ja no aguanto més, un altre t'ho prohibeixo i et dono explicacions i un altre et deixo fer i tu m'expliques. Fer que la realitat presencial i la realitat virtual siguin complementàries, no dos mons paral·lels, desconnectats"

Enlloc de prohibir el mòbil, Jaume Funes proposa educar i acompanyar perquè aprenguin a viure amb el mòbil de manera saludable, crítica i autònoma

A FAVOR de la prohibició del mòbil

Un jove als 16, als 17, fins i tot als 18 anys, no té prou maduresa per fer-se càrrec d'un artefacte d'aquesta categoria que és una eina per al món adult, adverteix el Dr. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, i autor de "Com les pantalles devoren els nostres fills" i "Sense pantalles penso i sento millor":

"Les famílies demanen claredat i orientació: el mòbil és dolent per ells perquè els exposes a molts perills! A partir d'aquí decidiu si li doneu, pensant què li traieu al fer-ho. Què estaria fent en lloc d'estar 4, 6 hores davant de la pantalla? Suposa una limitació a la seva comunicació, fomenta els "falsos amics" a xarxes; talla la reflexió interna i l'avorriment com a motor; i accelera els processos de la infantesa".

Fins als 6 anys no s'ha de donar cap pantalla, ho diuen les associacions mèdiques i el col·legi de pediatres, i ara el govern ho reforçat amb la prohibició fins als 16, reconeix satisfet el Dr. Francisco Villar. La prohibició és educativa i per protegir els menors de les empreses tecnològiques amb aquest missatge, apunta Villar:

"No podeu fer negoci amb aquestes personetes vulnerables. Científicament i penalment està acreditat, i ho sabeu, que els algoritmes estan orientats per generar addicció i per desbordar la seva capacitat adolescent"

No podem permetre als poderosos que s'aprofitin de la vulnerabilitat dels nostres nanos per prendre'ls la vida, afegeix Villar. I s'ha de garantir que els seus referents, modeladors de la seva conducta, siguin de la seva comunitat: pares, docents, entrenadors, enlloc de personatges de les xarxes que poden ser uns imbècils o una amenaça, lamenta el Dr. Francisco Villar:

"Hi ha estudis que apunten que la pressió estètica a les xarxes a les dones de 25 a 35 anys els genera desig d'aprimar-se, mentre que les noies de 14 a 16 anys pot comportar trastorns de la conducta alimentària, que s'han multiplicat per quatre; i hi ha noies de només 9 anys intentant lluitar contra l'envelliment abans de ser joves"

En cap cas hem de deixar que els adolescents es refugiïn dels seus malestars a les pantalles, i a sobre al darrera sempre hi ha algú que s'està lucrant, lamenta Villar. 

La batalla campal pel mòbil s'ha traslladat a les cases, però s'ha de pensar tot el que deixen de fer quan estan amb el mòbil, alerta el Dr. Francisco Villar

Més arguments per a LA REFLEXIÓ

Prohibir i regular el mòbil i les xarxes socials és una norma necessària, però insuficient, assegura el psicòleg clínic José Ramon Ubieto, autor de "Soledades digitales":

"No només perquè se la puguin saltar, sinó perquè s'ha de complementar amb l'alfabetització mediàtica, en base a uns principis, la desconnexió, la tolerància, el respecte a la diversitat, i que no es perdin la conversa ni les alternatives presencials".

Les pantalles segresten l'atenció, dificulten la concentració acadèmica, el son i la convivència familiar, i en els casos de joves amb vulnerabilitat poden afavorir autolesions, ideacions suïcides, violències virtuals i conflictes familiars, afegeix Ubieto. El psicoanalista a consulta troba joves aïllats a les xarxes amb dificultats socials que es vinculen a través de videojocs o xarxes, però també un grup que va més:

"Participen en comunitats misògines i xenòfobes, bombolles d'odi que son un refugi davant de la soledat a costa d'alimentar valors i principis d'odi contra les dones i els immigrants, i que troben un alleugeriment temporal a través de l'entreteniment".  

A favor de legislar i prohibir dispositius tecnològics, xarxes i determinats videojocs fins als 16 anys, es mostra Rafa Guerro, doctor en educació i psicoterapeuta i autor del llibre "Adictos a las pantallas":

"El problema no està en el dispositiu mòbil, si no en el que hi ha al darrera, sota l'addicció hi ha una mancança: un abús, abandonament, maltractament, secrets de família, triangulacions, dèficit afectiu, manipulació. I el menor troba una solució en el dispositiu tecnològic".

Prohibir els mòbils fins als 16 implica pensar que a aquesta edat ja estaran preparats per gestionar-los, però dependrà de la maduresa de cada adolescent, afirma Aarón Fernández del Olmo, neuropsicòleg, autor de "El cerebro hackeado":

"Caldria fer una detecció i prevenció dels joves amb vulnerabilitat que fins tot als 16 o als 20 poden tenir problemes amb les xarxes socials".

Deixar un nen molt petit davant d'una pantalla frena el seu desenvolupament sensorial, reconeix el neuropsicòleg:

"La recerca ens diu que les pantalles estan desplaçant aprenentatges essencials pel neurodesenvolupament, com el llenguatge, la interacció o l'atenció, per exposar-los als mòbils de manera precoç i inadequada".

Mentre que un ús cooperatiu i ben orientat pot ser un precursor d'un millor desenvolupament, reconeix el neuropsicòleg.

Pel que fa a treure el mòbil, assegura que la clau és negociar amb els adolescents, si els hem permès un mal ús, i proveir-los de conductes alternatives perquè deixin el mòbil. Explica el Dr. Francisco Villar, que té 5 fills, que ha observat que quan treus les pantalles, després del col·lapse inicial, brota la vida, i ja no pots tornar enrere.

És important proveïr-los de conductes alternatives quan els treus el mòbil, perquè és la millor manera de canviar un comportament, segons els experts