Vivim exposats a múltiples distraccions molt poderoses que segresten contínuament l'atenció d'adults, adolescents i infants

Com funciona l’atenció? L’ús de la tecnologia atrofia l’atenció? I com afecta l’atenció la música a l'hora d’estudiar? És veritat el mantra que els estudiants només poden mantenir l’atenció 30 minuts? I quines estratègies hi ha per focalitzar l’atenció de l’alumnat a l’aula?

Com funciona l’atenció?

Explica el neurocientífic David Bueno, autor de "L'art de ser humans", que hi ha dos grans tipus d’atenció:

“La involuntària, que es desperta quan sentim un soroll fort i que no podem controlar, però que ràpidament cau si veiem que no és important, i l’atenció voluntària i conscient, que és la realment important i imprescindible per fer un aprenentatge eficient i que després podem utilitzar i recuperar quan convingui”. 

L’atenció voluntària és un recurs limitat al cervell perquè consumeix molta energia metabòlica, reconeix Bueno: “Per tenir una bona atenció conscient, ben focalitzada, ens cal un estímul, sense estrès, i tenir molt clar quin és l’objectiu”.

Per l’Hector Ruiz Martin, neurobiòleg i investigador, autor d'“Edumites, idees sobre l’aprenentatge sense recolzament científic”, "Com aprenem? Una aproximació científica a l’ensenyament i l’aprenentatge“ i ¿Com aprenem a llegir?:

“No es pot entrenar l’atenció, és un procés dinàmic que fluctua, sempre estem sent conscients d’alguna cosa al nostre voltant. L’atenció decideix i escull que es processa al petit espai de la nostra memòria de treball, i què queda fora”.

L’atenció decideix i escull que es processa al petit espai de la nostra memòria de treball, i què queda fora

Allà on situem l’atenció és possible conèixer, aprendre, saber i adonar-nos de les coses, assegura Carles Flo, pedagog i escriptor,  autor de “Què és la ment i com funciona?” i “Atenció i aprenentatge”:

“Si no hi ha atenció no hi ha aprenentatge. A Occident desconeixem la veritable naturalesa de l’atenció, que sempre està activada i funcionant. Una cosa diferent és que estigui focalitzada en allò que mereix o correspon ser atès al present”.

Pràcticament tot el que aprenem requereix atenció, excepte algunes coses que aprenem fora de l’escola sense adonar-nos-en, assevera Héctor Ruiz:

“Però en l’educació sí que cal atenció per decidir què aprenem i què no. Es pot atendre el que diu el mestre o bé posar l’atenció en pensaments, preocupacions o en què va passar ahir: i això depèn de la motivació de l’alumne pel que és més valuós”.

Sobre el mite que els estudiants només poden atendre 30 minuts a l’aula, ve d’investigacions que mostren que quan s’ha de fer un esforç intens d’atenció, com ara la vigilància en una platja, al cap de 30 minuts es comencen a cometre més errors, relata Ruiz Martín:

“Per això es diu que l’atenció disminueix als 30 minuts i s’ha de canviar de torn, que no té res a veure amb l’atenció a l’aula. La recerca mostra que l’atenció de l’alumnat no ha disminuït en els darrers anys, el que ha canviat és l’entorn, que ofereix moltes més distraccions”.

La recerca mostra que l’atenció de l’alumnat no ha disminuït en els darrers anys, ha canviat l’entorn que ofereix  més distraccions

Estratègies per focalitzar l’atenció

L’atenció és un procés que només en part depèn de nosaltres, perquè contínuament està supeditada als estímuls que puguin ser rellevants pels nostres propòsits i la nostra supervivència, afegeix el neurobiòleg:

“Les distraccions poden ser un perill però també una promesa d’informació significativa. No podem evitar que els estímuls atreguin l’atenció, però es pot regular l’entorn alhora d’estudiar per estar més enfocats, per exemple apagant el mòbil”

L’atenció no funciona a voluntat, és com un cavall salvatge que no es pot domar, assegura el psicopedagog Carles Flo:

“La sorpresa és com una xarxa amb peixos que atrapa l’atenció de l’alumnat; com també la novetat, l’esbalaïment, la improvisació , eines pedagògiques per atraure l’atenció. Dic als mestres que han de ser artistes en l’art de generar sorpresa”.

La sorpresa atrapa l’atenció, però mantenir-la dependrà del valor que s’atribueixi a l’objecte d’aprenentatge i també de la creença que ho podràs aprendre, apunta Hector Ruiz:

“És important no donar una resposta, si no partir d’una pregunta curiosa que es pot arribar a resoldre, al cervell li encanta resoldre problemes, i anar variant i incorporant sorpreses”

Crear rutines, que llavors les fem sense pensar-hi, també a ajuda a prestar atenció, sobretot als infants amb més dificultats per mantenir l’atenció, i intentar evitar al màxim les distraccions, proposen els experts.

Apagar les distraccions, la sorpresa, trobar sentit al que aprenem i les preguntes curioses ajuden a mantenir l'atenció focalitzada