Joves PRO "Amb més restriccions a les xarxes, hauríem estat més feliços”

Els joves parlen sense embuts de: IA, xarxes, mòbils, pornografia, bullying i un sistema educatiu que falla en la formació a l'ESO

Són la generació que ha crescut amb un mòbil a la mà, sovint sense tantes restriccions perquè se'n desconeixien, a diferència d'ara, les conseqüències, i que van entrar per la porta gran a les pantalles amb la pandèmia.

Parlen sense embuts de les llums i les ombres de la IA i les xarxes, dels punts dèbils d'un sistema educatiu que falla en la formació a l'ESO i d'assignatures pendents com el bullying o la pornografia.  

Celebren el gest del cantant Bad Bunny a la Superbolw i el valor de la filosofia per trobar qui son i la vida que volen, i estan disposats a fer el que sigui per la gent que estimen.

Llums i ombres de la IA i les xarxes

La nostra generació hauria estat més feliç, amb menys complicacions, si no haguéssim tingut accés sense cap restricció a les xarxes socials, lamenta Laura Díaz, estudiant de 2n de Batxillerat a l’Institut Joan Puig i Ferrater de La Selva del Camp:

"Era tan nou que els pares no sabíeu que era una amenaça, i la IA ens pot fer ganduls i dependents. Els joves ens hem d'interessar per tot el que passa al nostre voltant, si no estem desinformats i llavors és un problema".

Els fa por que la IA utilitzi les seves fotos per fer pornografia, reconeix el Martí Quelart Corbella, estudiant de 4rt d’ESO a l’Institut Vilafranca 2, a Vilafranca del Penedès:

"La IA és una eina útil que hem d'aprendre a gestionar i que avança molt. Cada vegada és més difícil distingir el que és veritat del que no, i això ens genera molta desinformació, i tens la sensació de perdre molt el temps amb les xarxes".

Amb més restriccions a les xarxes els joves reconeixen que haurien estat més feliços i son partidaris de limitar el mòbil als menors de 16 anys

El Martí és partidari de crear un informatiu dirigit als adolescents, i està convençut que la prohibició dels mòbils als 16 ajudarà a regular-ne l'ús:

"Però si als 16 anys l'accés és il·limitat serà de nou un problema, que alguns països asiàtics han resolt bloquejant el temps de determinats continguts".

També està espantat amb la IA el Nil Alberdi Alsinet de 1r de Batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de La Selva del Camp, que es mostra preocupat per les fake news i la politització de les xarxes:

"Aprens a distingir el que té sentit del que no, tot i que a vegades te la colen, sobretot amb la IA, que si no es fa servir amb consciència ens pot fer menys creatius. La televisió i la ràdio tradicionals s'han quedat antics i poc atractius per nosaltres, i caldria fer-hi continguts específics pels joves".

Estem exposats a la pressió constant directa i indirecta de les xarxes sobre qui hem de ser i no és realista, lamenta Élia Rubio Català, de Batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp:

"No segueixo els mitjans tradicionals perquè no són propers a la nostra realitat. I pel que fa a la IA el que cal és regular-la perquè no ens posi en perill als humans".

Els punts dèbils del sistema educatiu

L'Elia es mostra molt preocupada pel baix nivell d'estudis de l'ESO i com afecta als estudiants de Batxillerat:

"El sistema educatiu m'està fallant. Fins ara havia tret molt bones notes estudiant poc i avorrint-me a classe, però ara a Batxillerat no. M'he adonat que anem coixos de base".

El sistema educatiu deixa passar a tothom com si fos un colador i el nivell va baixant fins que al batxillerat arriba la patacada, assegura l'Èlia, propera a les altes capacitats. A l'Èlia se li va fer un Pla Individualitzat, que encara no s'ha aplicat:

"A l'ESO hi ha dos grups de persones que s'avorreixen: els desinteressats, que no volen ser-hi i preferirien fer alguna cosa manual. I els que estiren la resta, repetint i repetint els continguts, a un ritme molt més lent del que pertocaria".

Els joves senten que falla la base a l'ESO i que això els pot dificultar el Batxillert i l'accés a la Universitat

La por de l'Èlia és que no arribin preparats a la selectivitat i que els faltin nota i coneixements per accedir a la Universitat. I demana al Departament d'Educació que abaixi ratios i doni més recursos als professors perquè capacitin millor als alumnes.

La preocupació principal de la Rita Quadrado Batlle, estudiant de 2n de batxillerat a l'Escola d’Art de Vic, és la mala organització dels exàmens de segon de batxillerat, a les portes de la selectivitat. I la gran preocupació de la Laura és rodalies:

"Ens trobem amb retards d'hores o directament trens que no passen, i n'hi ha que arriben tard als exàmens i no tots els professors ho entenen. Hi ha joves molt descontents amb els responsables polítics, i és molt perillós perquè d'aquí a no res podrem votar".

Perquè un país funcioni bé ha de tenir un transport públic que garanteixi la mobilitat, assevera la Laura.

Assignatures pendents: bullying i pornografia

Els joves PRO estan d'acord que és impossible que hi hagi casos de bullying sense que ningú del centre se n'adoni. Pel Nil:

"Se sap, una altra cosa és que es vulgui fer alguna cosa per evitar-ho, potser hi ha professors que fan els ulls grossos si no és molt greu".

L'Èlia, que creu que a alguns docents els costa molt veure-ho, va viure el cas d'una alumna, aïllada i ridiculitzada. Finalment el seu grup d'amigues va incloure la noia, obviant els comentaris de la resta de la classe, i es va convertir en una bona amiga. Pel Martí el bullying és un tema molt complex:

"La gent és molt cega a l'hora d'identificar i actuar contra el bullying, i el pitjor són els còmplices, perquè si només és una sola persona i la resta passen d'ell, desapareix en pocs dies, l'assetjament".

Per la Laura al darrera del bullying hi ha una mala gestió emocional. I l'Èlia per afrontar-ho proposa que els centres recomanin als assetjadors fer teràpia, i el Nil suggereix que es preguntin per què ho fan.

Darrera del bullying els joves veuen una mala gestió emocional i proposen que el centre recomani teràpia als assetjadors

Un altre tema del qual es parla molt poc als centres és la pornografia, lamenta la Laura:

"Que tants joves consumeixin pornografia espanta i és perillós, perquè dona una imatge del sexe desconnectada de la realitat i una visió patriarcal".

A l'Institut del Martí fa anys que fan xerrades de sexualitat, però es queixa que son repetitives i sense credibilitat ni efecte i que els alumnes se les prenen a broma. El Nil relata que el seu grup d'amics és crític amb la pornografia, i concorda amb el Martí que moltes de les xerrades que fan no tenen sentit:

"Un dia ens van dir que havíem de menjar amb cullereta de postres per estar més estona menjant i que no tinguem ansietat. Diuen cada cosa que al final te les prens a broma!"

Valoren la filosofia i Bad Bunny

Als joves PRO no els entusiasma el regueton, però els sembla interessant la transformació de Bad Bunny i com es va significar a la Superbowl. Per la Laura:

"S'ha de premiar el que ha fet Bad Bunny, però només està defensant els drets humans. En quin món som que defensar els drets humans és un acte heroic o d'activisme extrem?".

El Martí és molt fan de la filosofia i de la sèrie Merlí, una forma excel·lent d'ensenyar filosofia:

"Puc anar vivint, seguint el sistema educatiu, trobar una feina, però sense filosofia no puc saber quin objectiu té la meva vida i com puc arribar a ser feliç; la filosofia t'ensenya a viure".

Tots ells valoren molt positivament les classes de filosofia. I sobre el moviment dels Therian,  ens diuen que ho entenen dins la crisi adolescent, com una moda passatgera, però que no ha de justificar les burles cap als que ho segueixen.

Els joves PRO es mostren 100% solidaris amb les mobilitzacions dels docents per afavorir la qualitat de l'educació. I conclouen que estan disposats a fer el que sigui per la gent que estimen, com el jove australià de 13 anys que va nadar 4 hores per salvar la seva mare i els seus germans.

Els joves PRO estan disposats a fer el que sigui per la gent que estimen perquè no s'imaginen la vida sense ells 

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí