Durant l'adolescència el cos està envaït per una onada gegant d’expansió i vitalitat que dona la sensació de potència, energia i poder

No hem de sortir corrent dels adolescents, necessiten ser acompanyats respectant la seva privacitat, malgrat que diguin que no ho volen, assevera Reichert:

“Es poden compensar els pics de dopamina de l’adolescència amb la serotonina, donant-los suport emocional, afecte i calma. I també és important que entenguin què els està passant.”

L’autora explica al seu llibre els 4 estats de la identitat adolescent: dispersió, execució, estat de moratòria i un estat d’identitat realitzada que ens ajuden a entendre i acompanyar, amb serenitat, l’evolució adolescent.

La crisi de la identitat adolescent

L’adolescència és una transformació radical, neurohormonal, cerebral, física i psicològica, assegura Reichert, en la qual hi ha una injecció molt forta de neurotransmissors, com la dopamina:

“És una crisi natural per construir la identitat, qui soc i qui seré. N’hi ha que fan el que la família vol, si el pare és metge, seran metges. Però han d’investigar què volen ser, ni que sigui ser metge, però des del qüestionament.”

La separació és necessària, és un dol per sortir de la infància, no per rebutjar, sinó per arribar a un altre estat, afegeix. La crisi de la identitat adolescent no és opcional, si no una condició que condueix a la resolució de la pròpia identitat, singularitat, autoconstrucció i maduresa, assevera Evânia Reichert:

“Es tracta d’explorar i descobrir, un dia pot ser vegetarià i dos dies després carnívor, en una constant contradicció. Experimentar per saber, per triar en l’àmbit laboral, sexual o ideològic, fins arribar a dir “jo soc això” al final de l’etapa i fins i tot apropar-se als pares.”

Durant l'adolescència es tracta d’explorar i descobrir, per triar en l’àmbit laboral, sexual o ideològic, fins arribar a dir “jo soc això”

I si no es pot experimentar la crisi a aquesta edat arribarà més endavant, assegura Reichert:

"Hi ha persones que afronten una crisi profunda al voltant dels 40 per descobrir qui són i què volen; tard o d’hora s’ha de viure la crisi de l’adolescència”

Curar la infància i l’addició al Déu virtual

Durant l’adolescència s’obre una finestra d’oportunitat per resoldre ferides pendents de la infància, assegura l’autora d’"Infancia, la edat sagrada":

“Durant l’adolescència ressorgeixen temes psicològics originats durant la infància, que han marcat la construcció del seu caràcter i poden ser un obstacle, com la tendència a l’aïllament o a la insatisfacció.”

Reichert, al seu llibre, descriu cinc possibles ferides de la infància per, sense culpabilitzar-nos, identificar quina ferida té el nostre fill, ajudar-lo i acompanyar-lo, i si cal buscar ajuda terapèutica. Reichert parla també de l’impacte del “Déu virtual”: la tecnologia, les pantalles, les xarxes i ara la IA, que segresten els vincles familiars i han fet créixer els trastorns mentals en la infància i l’adolescència:

“Les xarxes socials son molt dopaminègiques. Hi ha adolescents tancats a la seva habitació, que han reduït el contacte presencial, corporal i afectiu, i la serotonina. La dopamina és un transmissor que mai porta a la sacietat, sinó al desig de més i més. I així es desenvolupa molt el neocòrtex, el cervell reptilià, en lloc del límbic afectiu; i comporta menys afectivitat i més fredor.”

Tal com passa al protagonista de la sèrie “Adolescència”, apunta Reichert, que no sent el que els altres senten, i per tant és urgent recuperar els vincles presencials.

La tecnologia, les pantalles, les xarxes i ara la IA segresten els vincles familiars i han fet créixer els trastorns mentals en la infància i l’adolescència

La intuïció futurista dels adolescents

Els adults ens hem d'obrir a comprendre l’univers adolescent, suggereix Reichert. Capten i ens refusen si els volem alliçonar, mentre que tenen una gran capacitat per intuir el futur, però no ho valorem ni ho tenim en compte, lamenta la terapeuta.

Evânia Reichert en les xerrades als adolescents els explica la història del cavall de Troia: la victòria dels troians sobre l’exèrcit grec, i que els regalen un cavall com a símbol de la victòria, però dins del cavall hi ha els soldats enemics que de nit destrueixen Troia:

“Els explico que la càrrega de dopamina que reben a l’adolescència és fascinant, brillant i bonica, com el cavall de Troia, però que dins hi ha un enemic, i que s’ha de conèixer el límit d’aquesta potència perquè pot portar a l’addició, les drogues, els accidents o als riscos sexuals."  

L’autora brasilera vol amb aquest llibre honrar als adolescents i ajudar-nos a posar a la seva pell. Però també ens convida a revisitar la nostra adolescència per recuperar tres atributs de l’adolescència: l’interès per les coses noves, la intensitat emocional i l’exploració creativa. 

Els adolescents tenen una gran capacitat per intuir el futur, però no ho valorem ni ho tenim en compte, lamenta Reichert