La revista Viure en Família: 25 anys impulsant la criança respectuosa
Pionera en català, la revista ha acompanyat 25 anys de canvis en la manera de criar i és referent de la criança respectuosa
Quan ningú parlava de criança respectuosa, l'any 2000, van lligar-se la manta al cap per fer-ho a la revista: "Viure en Família", entre farinetes i bolquers. Defensaven una mirada innovadora, alternativa, conscient i respectuosa, que naturalitzava la criança, atenent a les necessitats de mapaternar, i trencant amb el més asèptic i medicalitzat.
D'això ja fa més de 25 anys, i ha acompanyat diverses generacions de pares i mares, que han volgut criar d'una altra manera.
El naixement de la revista Viure en Família
Vam entendre que tot el procés de l'embaràs, el naixement i la criança havia de tenir molta més proximitat i ser més natural, assegura Miquel Àngel Alabart,psicopedagog i terapeuta gestalt i familiar sistèmic i director i editor de la revista Viure en Família:
"Amb els anys s'havia medicalitzat i artificialitzat tot el procés. Volíem entendre la criança com alguna cosa més propera a les necessitats i als instints, seguint el moviment de les "dones de Boston"; i que amb els anys ha avaluat la ciència, com l'alletament a demanda o el porteig. Érem una mica hippies, però no uns flipats, volíem donar a conèixer altres formes de fer-ho".
I ho feien des de l'experiència personal, tant és així que als primer números hi havia una foto del part a casa de la seva filla Zoe, explica Alabart. La revista va sortir el setembre del 2000, amb 10.000 exemplars, i va tenir una bona acollida, i en poc temps va guanyar subscriptors:
"Moltes de les coses que dèiem són les que ara tothom diu, ja són normals, però llavors era relativament minoritari i alternatiu. No ens podíem imaginar que 25 anys després seria mainstream"
Pionera en la introducció a Catalunya de la criança respectuosa, la revista "Viure en família" ha contribuit a normalitzar una criança més naturalitzada
La Zoe Albart i la revista han crescut en paral·lel i ara també hi col·labora:
"Per mi la revista ha estat un referent, i una eina d'autoconeixement, i he crescut normalitzant tot el que s'hi explicava. Tot i que amb els anys m'he adonat que entre els joves encara hi ha temes pendents d'altres generacions que es repeteixen com un pilot automàtic, i per això cal seguir endavant amb la revista."
Els mèrits de la revista
"És un miracle haver sostingut un espai de reflexió i intercanvi que posa els nens al centre; la revista ha estat un far per als pares i les mares", assegura la terapeuta Laura Gutman. La Gisela Colell va descobrir la revista quan estudiava Magisteri, la fa servir amb els seus alumnes i per a les biblioteques de pares.
Per la pediatra Gemma Baulies, Viure en Família és una revista de capçalera que ofereix alternatives a les problemàtiques actuals de la criança. La terapeuta gestalt Marta Butjosa va conèixer la revista en el camí de la maternitat:
"Posava paraules i imatges al que jo sentia que volia que fos la meva família. Ens havíem educat d'una altra manera, però ho volíem fer diferent, i ens va mostrar el camí".
Per l'advocada Mon Tur, el mèrit de la revista és parlar de les preocupacions, interessos i necessitats de les famílies, amb amor i respecte. Pel psicòleg Gus Bas:
"La revista ha visibilitzat temes de la criança i l'educació que fa 25 anys eren minoritaris, però que són vitals. I ha fet xarxa entre famílies i professionals, donant força a la tribu".
En un moment de tanta informació i confusió a les xarxes sobre criança, s'ha de celebrar una revista que segueixi apostant pel compromís i la profunditat, assevera la psicòloga Sonia Kliass. La pedagoga Eva Bach destaca el rigor psicopedagògic i educatiu de la revista.
L'educadora en escoles del bosc Vicky Mateu posa l'accent en la coherència i l'honestedat de la revista, i la voluntat de cuidar el que s'hi comunica. El terapeuta d'EntreHomes Albert Pons fa èmfasi en la mirada oberta, humana i respectuosa de la revista. Per la psicòloga Elisenda Pascual:
"La revista posa la vida al centre, i aquesta vocació de criança conscient implica també cuidar-nos com a persones adultes, i que les famílies se sentin identificades i interpel·lades".
Moltes persones encara creuen que educar té a veure amb obligar, prohibir, vigilar, premiar i castigar, lamenta la pedagoga Heike Freire, que reconeix que la revista ha difós una autèntica cultura educativa per comprendre i acompanyar la criança.
La revista "Viure en família" celebra els 25 anys fent un salt a internet per obrir-se a les noves generacions, a la vegada que manté la revista en paper per lectures més reposades
La dietista i psicòloga Judit Camps i Nus destaca que la revista ofereix opcions reals per a la canalla i les famílies, i que és un objecte bonic. Per la psicòloga Rosa Jové, l'encert del viure és que es va desmarcar des de l'inici de la indústria de la puericultura. I per la psicòloga Verónica Anton:
"La revista ha marcat un punt d'inflexió per a moltíssims professionals sobre altres formes de criar."
A favor de la dimensió política de la criança
La revista és com una pluja fina que va calant entre pares i mares, assegura la Carla Ribas Mundi, doula, creadora de planetababetes i del pòdcast "Mares sense filtres", que també col·labora a la revista:
"Vaig començar subscrivint-me a la revista, i des de fa 16 anys faig la biblioteca de la revista, i convido que pares i mares s'emportin els números que necessiten i me'ls tornin quan puguin, perquè la coneguin i aprenguin tantes coses!"
La revista ha posat base científica al que em deia l'instint i ens acompanya en el dia a dia, reconeix aquesta mare de 3 fills:
"Hi ha els articles dels experts, però també les inquietuds de les famílies; i compartir el que ens passa fent de pares i mares ho fa sempre tot més lleuger".
La revista va néixer amb una dimensió política encara vigent, defensa Miquel Àngel Alabart:
"Fa uns dies van fer un post sobre les ajudes que arriben tard, esperem que arribin! Des del número 1 vam dir al llavors secretari de Polítiques Públiques que com que les famílies estem ocupades criant, no podem fer gaire acció política, i per això vam exigir polítiques familiars de qualitat per poder fer una criança saludable".
Vam generar un moviment al voltant de la revista, per fer xarxa i tribu i per exigir aquestes polítiques familiars que encara ara esperem que s'acabin de fer realitat, assevera Alabart.
Ara la revista ha iniciat una nova etapa, amb més presència a internet: elviure.cat i a les xarxes, assegura el psicopedagog, però sense perdre de vista la revista en paper, per fer-ne una lectura lenta i sense presses:
"Actualitzem els temes de sempre, com els límits amb noves perspectives, però també nous temes com les pantalles, atents al que preocupa i interessa a les famílies i al que passa al món."
La revista "Viure en família" va néixer amb una dimensió política encara vigent per exigir polítiques familiars de qualitat que permetin una criança saludable
Mirar les criatures com a persones senceres, no que encara no ho són, és un dels pilars de la revista per a Miquel Àngel Alabart, perquè des que neixen són ciutadans amb tots els seus drets i a poc a poc també amb els seus deures, conclou el director de la revista.
Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí
Crea tu propia página web con Webador