Parelles amb canalla que llencen la tovallola del sexe: com fer la reconnexió sexual?

Hi ha un tsunami en la parella amb l’arribada dels fills, i la creença que la sexualitat anirà a pitjor perquè falta desig i intimitat.

Hi ha parelles amb canalla no tan petita que han llençat la tovallola del sexe, i que viuen com a amics que s’estimen molt. “Els demanaria si això els fa sentir bé, perquè llavors no hi ha res a dir”, assegura la sexòloga Sonia Encinas, autora d’”El sexo de las madres”, "Feminidad salvaje" i "Sexo afectivo", perquè el sexe no ha de ser una exigència per validar una parella, i afegeix:

“Però si la parella llença la tovallola amb la creença que és una decadència inevitable de la sexualitat, no és així. El sexe i el desig són dinàmics i n’hi ha menys ganes o més en funció de la disponibilitat o l’energia física. Si costa trobar-nos pels canvis del cos o dels gustos, demanem ajuda professional i no llencem la tovallola del sexe”.

Què ens passa amb la sexualitat?

Hi ha parelles amb criatures que llencen la tovallola del sexe i s’han plantejat separar-se, obrir la parella o també la infidelitat, perquè hi ha la creença que la sexualitat és molt important, tot i que encara continui sent un tema molt tabú, assegura la sexòloga Elena Crespi, autora de "Confidències, un viatge per la teva sexualitat";  "Ara què li dic?", "Parlem de sexe a casa", "Terapia sexual en pareja" i "Sortir de mare": 

“He conegut moltes dones que no gaudeixen de la seva sexualitat, que mai han tingut un orgasme ni plaer sexual ni es masturben, educades per ser objectes del desig, no subjectes. Dones obligades a ser un forat on buidar la sexualitat de l’altre, marcades per experiències doloroses”.

I homes enfadats si la dona no vol tenir sexe, es troba també Crespi a la consulta.

Hi ha parelles amb criatures no tant petites que han llençat la tovallola del sexe

Ens han venut un model heteropatriarcal de la sexualitat: coitocèntrica i fal·locèntrica, lamenta el psicòleg Pablo Hurtado:

“Els homes han de revisar si enfadar-se per l’absència de sexe parla de no sentir-se desitjats, estimats i acollits en la relació. Arrosseguem la creença que el sexe és un dret masculí, no femení. Parlem entre homes de follar, de l’acció, però no de la incomoditat, la vulnerabilitat i la part afectiva”.

Homes amb angoixa que senten que fallen a aquest model de “L’home 'empotrador' que rendeix sempre al 100%, i és un mestre per a les dones, es troba el sexòleg a consulta. I de la dona que es deixa ‘emportrar’, afegeix Crespi

“Ho veiem en les lectures que llegeixen les noies, i quan alguna dona surt d’aquesta imatge angelical, li posen encara l’etiqueta de fresca”.

Els homes tenen pendent una revolució sexual masculina, i han de descobrir el plaer de cuidar i de criar, assegura Sonia Encinas. I pel que fa a les mares, Encinas observa molt cansament i una gran càrrega mental, per la falta de corresponsabilitat d’algunes parelles,

“Per tenir desig sexual, cal tenir energia disponible pel plaer i el gaudi. Però tot al voltant està dirigit a la producció capitalista, al fer, i les mares ens desconnectem del cos per no sentir la seva incomoditat, i no hi ha espai per al goig”.

 

La sexualitat individual o compartida requereix d'una energia que sovint se la menja la càrrega mental de la criança 

La reconnexió sexual

 Revisar la sexualitat de la infància i l’historial d’experiències, proposa la psicòloga Elena Crespi al seu llibre “Confidències” per entendre què ens passa:

“La sexualitat infantil existeix. Quan es comencem a tenir sensacions plaents amb el cos, s’exploren amb curiositat i innocència. Però llavors arriba la mirada contaminada adulta i masclista, i els infants es comencem a desconnectar d’aquestes exploracions naturals i necessàries”.

Repartir millor la càrrega mental de la criança, proposa el sexòleg Pablo Hurtado, i entendre que no tot el plaer recau sobre el penis:

“Deixar de ser mestres, per ser aprenents de les dones i de totes les experiències sexuals, per viure la sexualitat des d’una perspectiva més àmplia”.

Prioritzar el descans, i deixar espai disponible per al que ens genera plaer, proposa Sonia Encinas

“Prioritzar espai al plaer individual per recarregar piles: llegir, ballar, ioga o masturbar-se, que requereix menys energia. I prioritzar també l’espai de gaudi i connexió emocional amb la parella, sense pantalles, que es pot agendar, per veure què passa sense l’exigència d’una trobada genital”.

Recuperar el desig sexual i corporal, explorar i tocar tot el cos, no només els genitals, per descobrir què ens agrada

La psicòloga Elena Crespi proposa que ens preguntem si tenim la sexualitat que volem, i explorar quin el nostre mapa eròtic sensorial per fer créixer la biblioteca del nostre cervell eròtic:

“Reconnectar amb els petits plaers, consumir sexualitat més ètica que la pornografia mainstream, lectures, cançons, poemes, relats; i explorar i tocar tot el nostre cos, no només la zona genital, per descobrir què ens agrada”.

I presència, reivindica també la sexòloga, perquè si tenim al cap la roba de futbol per a la filla o els 400 mails de la feina, no gaudirem del sexe. I crear un espai segur amb la parella per expressar què volem, apunta Hurtado:

“Jugant amb la fantasia i tot el cos, i que no cal que sigui finalista, que treu molta pressió”.

Per afavorir la reconnexió sexual, els experts ens proposen també el llibre “Comprender tus fantasías”, de Meg-John Barker i Justin Hancock, i la sèrie “Dying for sex” en què una dona, davant d’un diagnòstic terminal, emprèn un viatge per descobrir el seu desig i la seva sexualitat, transitant per experiències eròtiques molt diverses.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí