Carme Thió de Pol: la revolució de mirar els infants amb amor i autoritat

Descobrim el llegat de la psicòloga i pionera dels grups de pares que va transformar la mirada sobre la criança

El 9 d'abril passat va morir Carme Thió de Pol, la psicòloga que va revolucionar la criança des de l’amor, l’autoritat i la confiança en els infants i les famílies.

Com en aquella família on hi havia crits i discussions, fins que la psicòloga els va ajudar a transformar el clima familiar. I el pare, emocionat, va explicar el que el seu fill li havia dit: "M'agrada la família que m'ha tocat!"; la frase que va donar títol al seu mític llibre, una obra de capçalera per a moltes generacions de famílies, i que s'ha convertit en un patrimoni emocional col·lectiu

"Les tres as: amor, autoritat i autonomia"

Hi ha 3 paraules que sintetitzen l'aportació de la psicòloga Carme Thio de Pol: amor, autoritat i autonomia, destaca la pedagoga i mestre Anna Ramis, autora de "De 0 a 3, res de pantalles?":

"Les tres as van ser absolutament revolucionàries perquè semblava que dir amor, autoritat i autonomia alhora no casava. Però ella ho posava en forma de triangle: al mig la criatura que floreix, en un entorn que estima i respecta la criatura des d'un rol adult d'autoritat amorosa, que li dona responsabilitat i autonomia"

Hi ha famílies amb el hashtag familiar "M'agrada la família que m'ha tocat", reconeix Anna Ramis:

"La Carme escoltava les criatures amb els ulls, perquè deia que, quan la mires, li poses atenció, ja canvia alguna cosa".

Carme Thió de Pol proposava una psicologia de la normalitat (el dormir, el menjar i el joc) sense patologitzar, recorda la psicòloga de 3Sentits Sílvia Palou, mestra i formadora de mestres, i autora de "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància": 

"Mirava els infants com a persones que estan aprenent, i així entenia els seus comportaments com a disruptius, en lloc de com a una provocació. I ho feia des de la coherència absoluta, i l'efecte era màgic i hi havia canvis radicals".

Sempre començava els grups de pares demanant si hi havia alguna urgència, rememora Sílvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educació i professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, psicòloga del BES: i autora de "Com redissenyar les reunions amb les famílies?": 

"Per ella era important el que ho era per a les famílies, i començava el grup amb alguna de les seves preocupacions. A vegades ella gairebé ni parlava, però creava un clima on els famílies aprenien entre elles, compartien i s'empoderaven".

Hi ha 3 paraules que sintetitzen l'aportació de la psicòloga Carme Thio de Pol: amor, autoritat i autonomia (Carme Thio de Pol a Catalunya Ràdio)

També va ser pionera a l'hora de donar valor al sentir de les famílies i l'infant, afegeix Sílvia Blanch. Amor i respecte per la infància és el que transmetia Carme Thió de Pol, com reconeix Tere Esteve, directora de l'escola Linus, que ella va assessorar durant 25 anys:

"Va deixar una empremta profunda i immensa en molts mestres, educadors, mares i pares perquè escoltava sense judici, per comprendre més enllà de les paraules i oferir llum en moments d'incertesa. Ens deixa com a llegat: mirar amb més empatia, escoltar amb més atenció i acompanyar amb més amor."

Els grups de pares que van canviar una generació

Carme Thió de Pol va ser pionera dels grups de reflexió familiar perquè deia que molts pares i mares la primera criatura que veuen és la seva, que arriben perduts a la paternitat i aprenen a fer de pares i mares en marxa.

"Ens va transmetre la confiança en la nostra capacitat de ser pares davant de les pors i els neguits", reconeix Laia Botell, mare d'un dels primers grups de pares:

"Veníem d'uns models obsolets de criança. Va ser com un canvi de paradigma, criar amb amor, empatia, tendresa, honestedat i respecte, perquè els fills trobessin el seu propi camí i fossin autònoms".

Ella els animava a posar límits clars, ferms i amorosos i, en lloc de càstigs, experimentar les conseqüències i evitar la sobreprotecció, segons Laia Botell. Els pares de Laia Giol, ara també mare, van assistir a aquells primers grups de pares, fa 30 anys, i en van sortir captivats:

"De nena, quan vaig conèixer la Carme realment em vaig sentir escoltada. Anys més tard, em vaig formar amb ella i vaig entendre la seva clarividència, tot el que deia era senzill i alhora difícil de veure".

Un dels llegats que deixa és la idea de viure i educar en positiu, afegeix Laia Giol, sobretot ara que a les xarxes s'ha posat de moda parlar de la part més negativa de tenir fills, i afegeix:

"Ella defensava tenir fills per gaudir-ne, no pas per partir-los; i ens fa molta falta aquesta mirada amorosa i esperançadora".

La Carme era partidària de desdramatitzar la criança, defensava que créixer amb criatures al voltant donava l'oportunitat d'aprendre, assegura Xavier Blancafort, pare d'un grup de pares:

"Si el teu fill té un examen i vol sortir de festa el pots ajudar a veure les conseqüències de fer una cosa o l'altra i que la decisió sigui seva. Una de les frases que més els repetíem de la Carme a casa era: 'Tu ja saps el que has de fer', per responsabilitzar-los".

Carme Thió de Pol va ser pionera dels grups de reflexió familiar perquè deia que molts pares i mares la primera criatura que veuen és la seva

Les reflexions i els comentaris de la Carme ajudaven a canviar la mirada sobre els fills, com recorda Mercè Amat, també mare d'un grup de pares:

"Ens va ajudar a saber dir les coses millor per enfortir el vincle. Per exemple, dir a un fill 'jo crec que ho podries fer millor', en positiu, en lloc de dir-li 'et pots esforçar més'".

Un llegat viu en escoles i famílies

La Carme buscava potenciar el millor de cadascú creant un espai segur, perquè floríssim, estiguéssim còmodes i feliços i, finalment, voléssim, assegura la Laia, neta de Carme Thió de Pol. Molts pares i mares dels grups tenien com un mantra: "Què diria la Carme sobre això?" Les seves frases senzilles sovint t'obrien els ulls, t'il·luminaven i t'ajudaven a veure les coses d'una altra manera, reconeix Anna Ramis:

"'M'agradaria veure la teva habitació arreglada', en lloc de donar ordres contínuament contra les quals els fills es reboten, i en lloc d'endreçar-la tu. No dir a les criatures petites 'Anem a dormir?', sinó, amb autoritat i responsabilitat, acompanyar-les a dormir, i així crear un bon ambient a casa, que és un tresor".

Un pare tenia uns matins molt complicats amb les seves filles a l'hora de rentar les dents, i com a solució se li va acudir fer-les competir, recorda Sílvia Blanch d'un grup de pares:

"La Carme no li va dir si estava bé o malament perquè el pare havia de trobar el seu camí, però sí que el va fer reflexionar sobre els efectes en el futur de fer-les competir".

La Carme era molt partidària de posar paraules a les emocions, afegeix Sílvia Blanch, tant de les criatures com de les famílies, i no negar les mes difícils, com l'enuig, la por i la gelosia, perquè totes ens aporten informació valuosa.

La mirada Thió continua sent vigent per a totes les edats, funcionava el 2000 i també el 2026, i ens ha marcat a molts pares i mares, i implica tractar la persona amb respecte i escoltar-la, en qualsevol àmbit de la vida, assegura Xavier Blancafort.

Amb la seva intuïció, humilitat i humanisme, la Carme feia visible l'invisible, més enllà de les respostes impulsives de les criatures, assegura Sílvia Palou, que reconeix que la psicòloga ha estat una mestra de mestres, ha contribuït a formar moltíssims professionals i és un gran referent que ha creat escola en la mirada respectuosa a la infància.

El gran llegat de Carme Thió de Pol és ajudar-nos a mirar els infants, i també a nosaltres mateixos, amb més amor, respecte i confiança. Podeu descobrir la seva mirada al llibre "M'agrada la família que m'ha tocat".

"M'agrada la família que m'ha tocat" va donar títol al mític llibre de la Carme Thió de Pol i s'ha convertit en un patrimoni emocional de moltes famílies

Escolteu el programa complet a partir de diumenge 🔊 aquí