La incomunicació tecnològica, fruit de l'apagada, ha estat una oportunitat per obrir-nos a l'estranyesa i a experiències inèdites

Una gran apagada ha paralitzat tota la península ibèrica. Van fallar les comunicacions, i el sistema elèctric. Però aquesta vegada en lloc de quedar-nos a casa tancats, com durant la pandèmia, sense tecnologia vam sortir al carrer i a les places per buscar els estranys i conèixer què estava passant i no sentir-nos sols.

"Si no parléssim mai amb estranys no faríem amics; la possibilitat d'anar amb qui no toca és el risc i la potència de l'amistat" és el moll de l'os del llibre "La passió dels estranys, filosofia de l'amistat" que ens presenta Marina Garcés, autora també del “El temps de la promesa”; “Males companyies” i “Escola d’aprenents”.

Amb la filòsofa reflexionem sobre l'apagada i sobre l'amistat i sentim els testimonis la Txell, l’Alan i l’Aurora. I les reflexions dels psicòlegs Alba Alfageme, Roger Ballescà i Elsenda Pascual.

Reflexions a l'apagada tecnològica

Qualsevol interrupció de la "normalitat", l'apagada, la pandèmia, un accident o una malaltia obre una porta als estranys, assegura Marina Garcés

"Haurien de ser menys estranys perquè ens envolten cada dia als transports, la feina, els carrers. Però només els trobem davant de la necessitat i la dificultat, i emergeixen solidaritats. Ens hem de preguntar per què vivim tan lluny els uns dels altres"

Ricard Ustrell parla amb una de les desenes de persones "estranyes" aplegades al voltant de Catalunya Ràdio per informar-se sobre l'apagada

Sobre si l'apagada, la impossibilitat de comunicar-nos amb família i amics, ha posat de relleu la nostra dependència tecnològica, diu la filòsofa

"Vivim sempre en estat d'emergència permanent. Si no estem donant senyals de vida a totes hores, sembla que ens hagi passat alguna cosa o mort. No poder comunicar, ens deixa sols. Però soc més partidària del "no news, good news".

L'apagada ha posat en evidència tot el sistema de dependències i fragilitat del sistema, molt robust quan ens ha de controlar i perseguir, i molt fràgil quan ens ha de sostenir, assegura Garcés:

"La distopia no és la pandèmia ni l'apagada, si no el món en què vivim, inhabitable. Però ho obviem en bombolles de seguretat i països benestants, on podem viure el col·lapse prenent-nos un cafè o buscant un transistor. Mentre hi ha vides precàries, guerres i violència tecnològica i immobiliària, que son distopia".

Vivim en l'era de la hiperconnexió i la sobre informació, i la desconnexió forçada de l'apagada va generar angoixa, reconeix el psicòleg Roger Ballescà:

"Hem substituït la confiança en els fills, en l'escola, i la comunitat en general per la connexió. Però quan va desaparèixer el mòbil es van omplir les places de nens i nenes jugant".

S'obre una festa, quan a les nostres vides s'apaga el mòbil, per les criatures, però també pels adults, reconeix Marina Garcés. I és important transmetre a les criatures calma, responent a les seves preguntes i involucrant-los en el que passa, apunta la psicòloga Alba Alfageme perquè puguin convertir-ho en una experiència memorable.

L'endemà de l'apagada, famílies deixant els nens i nenes a les escoles, qualificades el dia abans "d'espais segurs" 

De què serveixen els amics?

L'amistat és l'únic dels vincles no institucionalitzats, assegura Marina Garcés. Un amic amiga, és amb qui estableixes una relació significativa, un vincle prou bonic o especial, perquè puguis nombrar-lo amic/amiga, suggereix la psicòloga Elisenda Pascual. L'amistat no és una poció màgica idealitzada, sincera, desinteressa i eterna, que ens salva de la soledat, diu Garcés:

"El repertori d'amistats possibles és ric i divers; en cada cas i moment vital, i es transforma a mesura que anem canviant d'etapa, amb profunditats i duracions diverses i silencis. El gran tabú de l'amistat és donar per descomptat que tothom fa i té amics i que tenir-ne molts és signe d'èxit social".

L'amistat és una oportunitat per descobrir l'estrany, com a la sèrie "El secreto del rio". Mai sabem on hi ha un bon amic, poden aparèixer on menys els esperem, assegura la filòsofa:

"Els amics son on assagem les possibles maneres de viure. Som amics d'aquells que no formen part dels nostres mons propis, com l'ET, l'extraterrestre. Les relacions d'amistat es viuen per explicar-nos la vida des d'altres punts de vista. L'estrany desperta el nostre interès per anar més enllà i més endins, en un relació que inventa cada parella d'amics"

Les relacions d'amistat es viuen per explicar-nos la vida des d'altres punts de vista, l'estrany desperta el nostre interès d'anar més enllà i més endins