Entre els joves està de moda ser dolent i triomfen els discursos extremistes i la cultura de la cancelació a les xarxes

L'assetjament als col·lectius LGTBI ha anat a més, concorden els joves PRO, que tenen amics que han estat insultats o agredits per formar-ne part, en una croada que qualifiquen d'ideològica i conservadora contra la diferència. Explica la Laura:

"La diversitat no s'ha d'explicar com una assignatura concreta, perquè fa creure que és una cosa diferent o complicada, sinó que s'hauria d'introduir des de ben petits de forma natural, tal com es fa amb l'heterosexualitat."

I així no es percebrà com una amenaça, perquè simplement és la realitat i així s'ha d'anar introduint a la nostra vida quotidiana, afegeix l'Asier, de 1r de batxillerat social a l’Institut Josep Tapiró de Reus.

El vel, el català i les humanitats

 Sobre la moció d'Aliança Catalana per prohibir el vel a les aules, diu l'Asier:

"A la meva classe hi ha menys noies musulmanes sense vel que amb vel, i com que és molt freqüent no ha suposat mai cap problema, forma part de la seva cultura i s'ha de respectar. I si els preguntes a les noies et diuen que ho trien elles, i les que no volen no el porten, tot i que segur que també n'hi ha a qui obliguen a portar-lo."

Portar una cosa al cap, com un vel o una gorra, de cap manera interfereix en el seu aprenentatge, assegura el Noé. No es pot prohibir portar el vel a les noies, afegeix la Laura, perquè és part de la seva identitat, i és possible que al darrere s'hi amaguin discursos d'odi.

Sobre el baix ús del català entre els joves, l'Asier lamenta que al seu centre li diuen "catalanet" pel fet de parlar català, perquè no és habitual, i que fins i tot el seu germà li parla en castellà, tot i que són catalanoparlants a casa.

Mentre que la Rita, de 1r de batxillerat artístic plàstic a Vic, explica que gairebé tothom parla català al seu voltant. Per la seva banda, el Noé assegura que sempre que pot fa servir el català perquè és una llengua que s'està perdent. I tots ells creuen que calen més influencers que parlin català.

Lamenten que els ensenyen a fer equacions, a programar i a competir, però cada vegada senten menys a parlar d'on venim, del que som i del valor de les humanitats

A l'Esther, de l'Institut Dertosa, de Tortosa, que cursa batxillerat humanístic, l'amoïna que els ensenyen a fer equacions, a programar i a competir, però cada vegada senten menys a parlar d'on venim i del que som:

"Ens estem oblidant de pensar en profunditat, de la literatura, la filosofia, la història i les assignatures humanístiques amb la creença que no serveixen per a res, no tenen sortida ni donen diners. Però després ningú sap argumentar ni té opinió pròpia. Creiem que la tecnologia i la ciència són les úniques branques per avançar cap al futur, però és impossible conviure, organitzar-nos o posicionar-nos si falta saber crític o no entenem el significat de la llibertat; perquè la funció de l'educació és ensenyar-nos a ser persones."

I concorden tots ells que és nefast i molt perillós el que està fent Donald Trump de prohibir la matriculació d'estudiants internacionals, 200 dels quals catalans, i de ficar el nas a les universitats amb voluntat de control.

La guerra, els avis i la felicitat

 La Rita lamenta que ens hàgim oblidat de la guerra d'Ucraïna:

"Als mitjans els interessa més informar del que és recent i crida l'atenció perquè estem acostumats als estímuls ràpids, i quan ens cansem d'una notícia passem a la següent. Però no hauríem d'oblidar aquesta guerra, perquè hi ha gent que hi mor cada dia."

L'Asier es queixa que cada vegada ens costa més ser feliços:

"Ens fan creure que necessitem cada vegada més coses per ser feliços dins una lògica capitalista, i ens costa disfrutar dels petits moments. Per mi, la felicitat és un estat: cuidar-se físicament i mentalment, i estar en pau amb mi mateix. I encara em fa més feliç veure que faig feliç els altres."

Els joves PRO s'han sentit cuidats pels avis i d'ells han après grans lliçons de vida i estima i senten que és l'hora de cuidar-los