Ansietat, estrès, depressió, ideació suïcida i suïcidis, burn-out, aïllament i soledat no volguda son algunes de les emocions desperten les gans ciutats

La missió d'Emociutats és crear espais de benestar emocional a les ciutats, assevera Jaume Bosch, impulsor del projecte Emociutats:

"Una ciutat pot despendre emocions positives, en què et sentis integrat, acollit, que és casa teva; o negatives, no vols tornar a la ciutat, i hi vas per treballar però fuges de seguida".

Saber escoltar és la clau per identificar l'arrel dels problemes de la ciutadania i actuar, assegura Jaume Bosch, ex-alcalde de -Sant Boi:

"Des del poder municipal es pot afavorir una ciutat amable, amb espais verds, acollidora, que fomenta l'autonomia dels infants, les relacions i l'associacionisme, crea espais segurs i lliures de cotxes i promou xarxes de relació i ajuda."

Sentir la ciutat com a nostra

Les ciutats s'han d'adaptar a les persones i afavorir el seu benestar emocional, però les persones també hi podem contribuir desenvolupant les competències emocionals, assevera Rafael Bisquerra, que les defineix com un conjunt de capacitats, habilitats i aptituds que configuren la consciència emocional:

"És la capacitat de regular les nostres emocions per tenir autonomia emocional, i ser capaços de respondre a les inevitables pressions i crisis de l'entorn; i relacionar-nos satisfactòriament amb els altres i construir el propi benestar".

Escoltar la ciutadania és clau per conèixer l'arrel dels problemes, establir vincle i construir sentiment de pertinença amb la comunitat i la ciutat

El que és més fàcil és tenir actituds negatives davant de tot el que ens envolta, i cal treballar-nos per canviar actituds. Per exemple, proporciona més benestar un carrer net que un que estigui ple de deixalles , ens diu Bisquerra. És fonamental que les persones sentin seva la ciutat, assegura Jaume Bosch:

"Embrutar o trencar coses a la ciutat són actes de rebel·lia. És important que les persones se sentin escoltades i part d'una comunitat, facin pinya i tinguin sentiment de pertinença a la ciutat. Quan estimes una cosa, no la malmets, la cuides; i passes a ser protagonista de la vida d'aquella ciutat".

I quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos és quan podem estar bé amb els altres, afegeix Bosch.

Emocions i política

El lema de les primeres jornades d'Emociutats va ser: "El benestar emocional de la ciutadania al centre de les polítiques públiques", explica Jaume Bosch:

"Perquè qualsevol cosa que dissenyin les polítiques públiques, una plaça, un equipament, ha de pensar en el benestar o rebuig que poden generar en les persones. Com per exemple la burocràcia, que genera molt d'estrès, frustració i desafecció".

Qualsevol acció pública ha de tenir en compte el benestar o rebuig que genera en la ciutadania 

"La política és eminentment emoció", assevera Rafael Bisquerra, autor del llibre "Política y emoción":

"Els climes emocionals que es van crear els anys 30 van desembocar en la Segona Guerra Mundial. Comença a haver-hi un clima a Europa, amb la pujada de l'extrema dreta, que si no anem molt amb compte no sabem què passarà. Amb les emocions col·lectives es produeixen contagis emocionals reactius, alimentats per les xarxes i les fakes news".

Aturar-ho passa per dir sempre la veritat des dels poders públics per afavorir la confiança en la ciutadania, assegura Jaume Bosch, i no prometent el que no es pot fer:

"Avui dia es vota més per emoció que per projectes polítics. Donald Trump el voten per les emocions que desperta, i l'extrema dreta és pura emoció".

Per afavorir el benestar emocional de les ciutats, recentment s'han celebrat a Barcelona les II Jornades Emociutats: “Convivència, comunitat i benestar emocional”, organitzades per l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, juntament amb la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar (RIEEB)

El projecte Emociutats proposa repensar les ciutats, per fer-les més sostenibles, verdes i vivibles per les criatures i per tothom