Els mestres senten que sostenen la complexitat de les aules però que no ho poden fer amb dignitat per falta de recursos

Pel que fa a l’atenció a la diversitat, la Marta Rubió denuncia que estan desbordats, i que s’han trobat casos d’alumnes en què han hagut de trucar al 112, i senten que no els poden atendre correctament:

“No és la manera d’entendre la inclusió, hi ha infants que necessiten una atenció 1 a 1, és molt difícil donar-la, i va en detriment de la resta”.

Cada vegada els arriben infants en edats més precoces amb situacions de salut mental molt complicades, reconeix la directora, però ens falta formació per atendre’ls, i no n’hi ha prou amb recursos com el SIEI (Suports intensius per a l’escolarització inclusiva) que són mestres sense formació especialitzada, afegeix Rubió.

Per la Pepa Adell Nolla, mestra de l'escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, l’inici de curs ha estat engrescador, però falten recursos, com les vetlladores i, en conjunt, hi veu molta complexitat:

“Els mestres estem sobrepassats amb tot el que s’espera de nosaltres, el que ens salva és la vocació. Dic als mestres novells “estimeu-vos la canalla perquè, a partir d’aquí, crearem complicitats amb l’alumnat i les famílies”.

Per la Bet Gil, mestra de l'escola Ferran de Segarra, de Santa Coloma de Gramenet:

“Estem en una situació complexa, i cada vegada ho és més, pinten basos per a la docència! Estem sempre gestionant imprevistos. La nostra escola té molta matrícula viva i des de l’inici de curs hem rebut molts infants nouvinguts. Tenim també infants amb trastorns de l’espectre autista, i nens disruptius per les seves situacions familiars, que necessiten ser acompanyats i no estem prou preparats”.

Tensionar l’equip docent no és positiu si volem una societat justa, equilibrada i on tothom pugui assolir el màxim d’excel·lència personal, afegeix la mestra.

Les dificultats de la inclusió: hi ha infants que necessiten una atenció 1 a 1, és molt difícil donar-la, i va en detriment de la resta, lamenten els mestres

Propostes per millorar l’escola

La clau per sostenir el sistema són els equips docents, reconeix Francesc Martin:

“Entendre l’escola com un ecosistema en què aprenem plegats. Ens exigim una alta qualitat educativa, però des de la comprensió i la compassió, destriant el que està a les nostres mans, del que no, per la complexitat dels infants. I ho fem alineats amb uns objectius i uns propòsits ètics sobre què vol dir ser mestre, participant de les decisions, per cuidar i sostenir l’equip docent”.

I per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat, pel Francesc Martin s’ha d’escoltar el que diu l’evidència científica sobre com s’aprèn i no buscar solucions simples i instantànies. I és necessària també la complicitat i la comunicació amb les famílies per evitar malentesos, suggereix el mestre:

“Treballar el conflicte com a eina d’aprenentatge, distingint molt bé el que és un conflicte del que és bullying”.

Una planificació correcta del que és l’atenció i la inclusió, demana la directora Marta Rubio:

“El decret d’inclusió sobre el paper ho aguanta tot, però no en el dia a dia a les escoles. S’ha d’escoltar molt les escoles d’educació especial sobre quines són les necessitats i construir a partir d’aquí. No al revés, portar els infants a les escoles i després buscar els recursos”.

L’Abraham Tusell, director de l'escola Pere Calders, de Polinyà, reconeix que falten recursos per la inclusió a tots els centres, i proposa:

“Fer més amb els recursos que tenim, entenent que aquests recursos no són només per a un alumnat concret, sinó per a tot el centre i l’alumnat; cal treballar per una cultura inclusiva a tota la comunitat i a la societat”. 

S’ha d’escoltar el que diu l’evidència científica sobre com aprenen els infants i no buscar solucions simples i instantànies, proposen els mestres

A l’escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, fan un projecte relacionat amb la memòria històrica:

“Ens preguntem si els drets que hem anat adquirint s’han mantingut al llarg del temps o si és més real que s’ha de lluitar cada dia. Com, per exemple, com era en temps passat l’escola i com és ara”.

A l’escola Ferran de Segarra, amb la Bet Gil, han treballat el mestre Benaiges, la maternitat d’Elna i aquest curs, a partir d’un llibre de Salvador Domènech el dietari d’una nena de la guerra civil:

“Els nens desconeixen absolutament el tema de la memòria històrica, abans hi havia una transmissió d’avis i pares a fills, això s’ha perdut i ho hem de suplir a les escoles”. 

Francesc Martin afegeix que a la seva escola tenen una màquina del temps, per visitar i aprendre del passat, per fer un món millor que respecti els drets humans. I a l’escola Estel de Sant Andreu aquest curs s’aposta per treballar les arts escèniques de manera transversal amb la Nau Ivanov, i ja han notat millores a nivell acadèmic.

L’escola Estel de Sant Andreu forma part dels 140 centres que s’han organitzat per dialogar amb l’administració, perquè no se senten escoltats, a partir de tres punts bàsics: la inclusió, les plantilles i les condicions laborals; una proposta que ha tingut èxit i s’ha replicat en altres centres de Catalunya, reconeix Rubio.

Per la mestra Pepa Adell és important recordar que és tota la tribu que educa, i extrapolar l’acompanyament que es fa a l’escola al carrer, perquè la canalla la pugem entre tots, conclou Adell.

Tota la tribu que educa, i extrapolar l’acompanyament que es fa a l’escola al carrer, perquè la canalla la pugem entre tots, ens recorden a la Sala de mestres