Els mestres son eines de transformació personal i social, que han d'entrar a l'aula amb tot el que saben i són

Gabarró proposa que els docents assumeixin la promesa de cuidar-se: dormir i alimentar-se bé, fer una mica d'esport, i sobretot aprofundir en l'autoobservació i l'autoconeixement:

"Conèixer la meva realitat, no barallar-me amb el que no es pot canviar, però sí fer el que podem. A l'aula manem nosaltres i no abdicar d'aquesta responsabilitat. Prendre consciència dels pensaments que ens cuiden i dels que ens maltracten. Si entro a l'aula dient que soc un imbècil i que ningú m'estima, els meus sentiments seran desagradables; molt diferent de si entro dient que vull transformar el món."

I si la diversitat o la complexitat de l'aula els desborda, Gabarró proposa un curs sobre disciplina, (en 4 sessions) i aprendre a identificar què es mobilitza darrere de les nostres línies vermelles:

"Hi ha molta gent que només posa autoritat, mobilitza energia, quan està enfadat; però s'ha d'entendre que l'energia és una mostra d'amor. I llavors fins i tot pots parar una família que et ve a exigir com si fossin clients, però és una comunitat educativa."

Un truc per als moments de crisi és tenir una frase per als moments difícils, com per exemple:

"Vaig escollir ser mestre per transformar la vida d'infants que ho tenien molt difícil i, ara que ho estic passant malament, tinc la gran oportunitat perquè aquests infants que em costen són els que necessiten suport."

Una frase que ens ajudi a recordar el motiu profund pel qual vam entrar a l'educació, afegeix Gabarró. I quan la burocràcia enfonsa els docents, Gabarró defensa no admetre l'estrès:

"Ja n'hi ha prou, de tanta burocràcia! L'important són els alumnes i, per tant, proposo als docents fer servir el ChatGPT per omplir la documentació. I si l'inspector ens renya, dir que ens hi fixarem més la propera vegada, i demanar-los també que recuperin el paper de suport als docents."

No admetre l'estrès ni l'excés de burocràcia, i en els moments de crisi repetir una frase que recordi la raó de ser mestre

Trucs per cuidar de la veu dels mestres

La veu és l'eina de treball dels mestres i necessiten cuidar-la, però sovint no en són conscients, reconeix Núria Bonet, pedagoga i logopeda, de la consultora Foniatria Bonet de Barcelona:

"Molts  mestres la primera setmana ja tenen disfonia per parlar molt a un volum més alt del que hauria de ser, amb classes mal sonoritzades, i els acaba perjudicant la veu. A Finlàndia hi ha semàfors a les aules per tenir cura de la veu i si el nivell és alt està taronja, i si és massa alt, vermell."

Cal aprendre a parlar amb tranquil·litat, i ser conscients dels punts febles, com problemes d'al·lèrgia o congènits, adverteix Bonet:

"Tenir aigua sempre a punt. Proposar activitats als alumnes, mentre es descansa la veu. I en lloc de cridar, fer el contrari: callar i esperar, fins que els alumnes callen. I al sortir de classe buscar també temps per al silenci."

Compensar les conductes perjudicials amb conductes beneficioses, afegeix Bonet.

Amb Núria Bonet repassem alguns mites sobre la veu. Sobre les gàrgares amb llimona i la mel:

"La llimona és un àcid, la posaries sobre una ferida? La mel és sucre i resseca. Per tant, sempre dic, si rebaixem la mel i la llimona, cap problema. També passa amb els caramels, que cal hidratar-se, si no pot venir tos."

Sobre beure begudes fredes o calentes, Bonet recomana el que ens vingui de gust:

"Montserrat Caballé, quan acabava de cantar òpera, prenia una beguda freda perquè el fred desinflama. El que sí que és dolent si ve directe, és l'aire condicionat, perquè ens treu humitat. També millor evitar el cafè, l'alcohol i el tabac, que inflama les cordes."

Escurar-se la gola de forma puntual no és problema per a la pedagoga, però si es fa sovint són cops que estem donant a les cordes vocals.

Compensar les conductes perjudicials, amb conductes beneficioses, i prendre consciencia que la veu és l'eina principal del docent