“Quan la família fa mal” Beneficis de la teràpia familiar.
Quines emocions emmalalteixen la família i quines la sanen? I com la teràpia familiar ajuda a abordar els conflictes familiars?
“La família pot ser el millor lloc on es pot desenvolupar un nen, però també pot ser el pitjor. És necessari entendre el nadó i el nen en la seva globalitat, i per això s’ha d’incloure el grup familiar que el cuida, o no”, expliquen al llibre “Terapia familiar: una mirada psicoanalítica y sistemica”, d’Anna Vilaregut i Carles Pérez, que defensen la família com a espai terapèutic.
Hi ha emocions que emmalalteixen la família
La família és l’espai més adequat per al creixement dels membres, sobretot dels nens, i hauria de ser un refugi segur però no sempre és així, lamenta Carles Pérez, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en psiquiatria i psicoterapeuta de parella de la Fundació Vidal i Barraquer, i investigador del Grup de Recerca de Parella i Família:
“Si els pares fan les funcions d’estimar la família funcionarà, però si entren en dinàmiques d’abusos i maltractaments serà el pitjor que li pot passar al nen”.
El Doctor distingeix entre les funcions emocionals positives (introjectives) de la família: generar amor, fomentar l’esperança, contenir el patiment depressiu i fomentar el pensament dins del grup; i les inadequades (projectives): el foment de l’odi, la desesperació, l’angoixa persecutòria i funcionar amb mentides i confusió. Pel Dr. Carles Perez
“Totes les famílies tenen funcions emocionals introjectives i projectives. S’ha de mirar què predomina en una família i ajudar a fomentar les funcions emocionals positives”.
Com a éssers mamífers que som necessitem sentir seguretat, acolliment, pertinença, cures físiques, amorositat i emocionalitat, assegura la psicòloga Sílvia Palou, experta en teràpia sistèmica i creadora de 3Sentits:
“Atributs que ens proporciona l’embolcall de la família per sentir que no estem en perill. Però quan no és així s’activen els mecanismes de defensa, es complica trobar un lloc dins de la família, s’adquireixen mecanismes nocius i apareixen els conflictes”.
És important no posar el focus en l’infant, sinó en què necessita ser re-estructurat de la família per sanar, i que l’infant deixi de fer el comportament disruptiu
Quan s’ha de buscar ajuda?
Si la família emmalalteix i no és un refugi segur, hi ha molta evidència que generarà ansietat als fills a curt, mitjà i llarg termini, reconeix el Doctor Carles Pérez:
“Tindran una tendència a repetir les conductes més violentes o agressives en el cas dels nens i d’inhibició en el cas de les nenes. Els pares que maltracten, en lloc de protegir, també generen vincle, i per això un nano pot voler seguir amb la família que el maltracta perquè hi està vinculat”.
Cal fer una ITV de la família per veure si s’està escapant la situació de les mans amb episodis inacceptables, alerta la psicòloga Silvia Palou:
“Observar si cadascú és al seu lloc o s’estan desorganitzant, com per exemple si una àvia fa de mare o un fill fa de pare en lloc de fer de fill. O si hi ha faltes de respecte greus, com una mare que li va explicar que el seu fill “nomes” li pegava a ella”.
Pel que fa a tallar d’arrel amb el patiment que comporta la família, la psicòloga Silvia Palou distingeix entre relació i vincle:
“La relació la podem acabar, com fem amb una relació de parella o d’amistat, però el vincle és per sempre. Si hi ha una relació dolorosa, és important que no hi hagi contacte per evitar el maltractament, però sense pensar que s’acaba amb la vinculació, impossible de tallar”.
I reconèixer també el patiment que arriba de les generacions anteriors de la família, per des d’una mirada sanadora, no perpetuar-lo, proposa la psicòloga. Si hi ha una família malalta, cal ajudar-la a transformar-la, afegeix el Doctor Carles Pérez:
“Els anys 60 es deia que la família era la culpable. Si la mare era esquizofrènica i el fills feien un quadre psicòtic, es creia que se’ls havia de separar de la família. Ara sabem que la família ben treballada, serà el millor aliat si més no perquè no hi hagi recaigudes”.
La família no és un tumor a extirpar, sinó que cal veure com intervenir-hi perquè la persona no sigui víctima del grup familiar, apunta el Doctor Pérez.
La família no és un tumor a extirpar, sinó que cal veure com intervenir-hi perquè la persona no sigui víctima del grup familiar
Què ens diu “l’ovella negra” de la família?
El que coneixem com a “L’ovella negra” de la família pot estar expressant i assenyalant quin és el malestar del grup familiar, apunta el Dr. Carles Pérez. Per la Sílvia Palou:
“Moltes vegades són els infants i els adolescents, que són més sensibles i necessitats de pertànyer al grup i de ser ben mirats. Les ovelles negres són com els semàfors, com si s’encengués una alarma. Les famílies arriben a consulta amb un infant amb un símptoma o un comportament disruptiu que indica que alguna cosa no va bé dins el grup”.
De vegades la família tendeix a tapar els draps bruts, reconeix la psicòloga, però és important no posar el focus en l’infant, sinó en què necessita ser re-estructurat de la família per sanar, i que l’infant pugui deixar de tenir aquell comportament disruptiu. D’ençà de la pandèmia a la psicòloga Sílvia Palou li arriben a la consulta cada vegada més infants enfadats:
“Cada vegada hi ha més diagnòstics a les aules i anem posant pedaços. I aquest infants són semàfors que porten a la llum diferents aspectes del moviment emocional profund, “desordres”, que viuen avui en dia moltes famílies, i que dificulten trobar el lloc al grup. És molt important esbrinar què esta passant, i no quedar-nos en el diagnòstic de la criatura”
Quins són els beneficis de la teràpia familiar?
Es pot recórrer a la Teràpia familiar quan el conflicte familiar es desborda i no es pot resoldre, suggereix el Dr. Carles Pérez. I els primers que han d’anar a teràpia són els progenitors, apunta Sílvia Palou:
“La teràpia familiar té dues direccions, cap endavant i cap endarrere, en un passeig continu per entendre què està passant, quin lloc s’ocupa al grup i si cal canviar-ho per ocupar un lloc més sa”.
El conflicte és normal dins la família, però es tracta de buscar l’arrel dels conflictes amb l'ajuda del terapeuta i ser capaços de generar canvi
La psicòloga recorda el cas d’un pare i una mare separats, que van fer una representació física amb objectes de com se sentia cadascú. El pare i la mare van representar la seva família actual, amb una altra parella i un altre infant. I el fill en comú va quedar sol, recorda Palou:
“Només aquesta imatge ja els va dir moltes coses, calia veure com modificar-ho entenent com s’havia arribat fins allà”.
L’essència de la teràpia familiar sistèmica és focalitzar-se en les relacions, més que no pas en els individus, per resoldre els seus problemes, assegura Juan Luis Linares, doctor en Medicina, psicòleg, psiquiatre i terapeuta sistèmic:
“S’aborden amb estratègies terapèutiques diverses per modificar la relació entre persones, i així canviar actituds, comportaments i patologies”.
Hi ha diversos models per mirar la família: sistèmic, psicoanalític, gestàltic, humanista i múltiples maneres també de fer teràpia familiar. I cal assegurar-se que la faci un professional qualificat, puntualitza el Dr. Carles Pérez:
“El conflicte és normal dins la família, a vegades hi ha autèntiques batalles campals a teràpia. Però es tracta de buscar l’arrel dels conflictes i ser capaços de generar canvi, tot i que a vegades és complicat. No es tracta de dir a la família què ha de fer, sinó crear l’espai perquè s’escoltin entre ells, i empoderar-la pel canvi”.
La teràpia familiar amb grups és també un recurs útil, assegura la psicòloga Sílvia Palou, i sobretot tenir sentit comú, perquè crear la vida és un fet biològic, no mental, conclou.
La teràpia familiar no diu a la família què ha de fer, sinó que preten crear l’espai perquè s’escoltin entre ells, i empoderar-la pel canvi
Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí
Crea tu propia página web con Webador