A Catalunya un 6% dels nadons neixen prematurs, i  l'atenció és pionera en les cures centrades en el desenvolupament del prematur i en la família

L'objectiu prioritari és reduir al màxim els parts prematurs, un sol dia dins de la bossa gestacional és una victòria perquè contribueix a la maduració d'un òrgan, concorden els experts. A partir de la setmana 24 de gestació hi ha un marc de desenvolupament prou raonable per tirar endavant, assegura el Dr. Pep Perapoch:

"Però a la setmana 23 i 22 de gestació s'ha de tenir molt en compte quina és l'opinió i els valors de les famílies, a més de l'estat del nadó en el moment de néixer."

Al nadó prematur se l'ha d'abraçar al més aviat possible i el màxim d'hores, assegura el neonatòleg:

"Que el nadó no verbalitzi res no vol dir que no pugui expressar a través del cos si està estressat, còmode o sent dolor. No hi ha cap altre moment de la vida que sigui tan vulnerable a l'estrès com aquest, i un nadó estressat pot tenir un empitjorament de la funció respiratòria, cardíaca o digestiva; d'aquí la importància d'evitar l'estrès."

A les unitats neonatals busquem imitar la situació de benestar de ventre matern per seguir desenvolupant principalment pulmons i cervell, explica Leticia Bazo, doctora en Infermeria, presidenta de la Societat Espanyola d’Infermeria Neonatal:

"Des del primer moment acompanyem el nadó si necessita ajuda per respirar, alimentar-se, regular la temperatura o evitar infeccions; amb suport tecnològic, farmacològic, monitorització, tècniques diverses i calidesa per garantir-ne la supervivència i el benestar, però també comptem amb la família."

Néixer abans de temps suposa un enorme estrès per al nadó i la família per la incertesa i la immaduresa dels òrgans

El vincle que salva vides

 Els estudis demostren que la majoria de prematurs, fins i tot els grans prematurs, poden passar i de fet han de passar gran part del temps fora de la incubadora en la posició de mare cangur, assegura la psiquiatra perinatal Ibone Olza, autora de "Parir":

"El pell a pell, ser sostinguts i cuidats pels seus familiars en tot moment, sabem que canvia enormement el pronòstic d'aquests nens, perquè els ajuda a regular l'enorme estrès de néixer abans de temps."

És clau tenir en compte la família com un membre més del nostre equip assistencial, reconeix Leticia Bazo, i sempre que sigui possible fer el mètode cangur: que el prematur passi temps sobre el ventre de la mare, el pare o altres familiars, com també els germans.

La filla de l’Andrea va néixer a la setmana 22 i 6 dies:

"El més dur va ser la incertesa de no saber què passaria l'endemà, perquè els metges ens donaven poques esperances; però gràcies als magnífics professionals sanitaris de l'Hospital Sant Joan de Déu, la Valèria ha tirat endavant."

La prematuritat implica un xoc psicoemocional per a la família, assevera la doctora en psicologia Alicia Álvarez:

"El naixement abans d'hora trenca totes les expectatives construïdes durant l'embaràs, i poden aparèixer sentiments de culpa, angoixa, impotència o estrès posttraumàtic, esgotament, tensió; i això repercuteix en el nadó."

Sempre que sigui possible els experts recomanen fer el mètode cangur: que el prematur passi temps sobre el ventre de la mare, el pare o altres familiars, com també els germans

Hi ha la por que el fill mori, i també la por a les seqüeles si sobreviu, reconeix la psicòloga:

"Hi pot haver dificultats de vinculació, com una defensa, perquè si no sobreviu farà més mal, però ja hi ha vincle; s'ha d'acompanyar aquesta oscil·lació entre l'esperança i la desesperació; i tenir cura també de la salut mental dels professionals de les unitats neonatals."

El fill de la Layla va néixer a la setmana 30, i ho van viure amb molta por, incertesa i inseguretat:

"Vèiem aquell nadó tan petit a l'UCI neonatal connectat a monitors per tot arreu, i cada soroll ens feia saltar de preocupació. Però també vam descobrir la força i la valentia del nostre fill, que ara amb 8 anys es desenvolupa a un ritme diferent dels altres nens."

El prematur marxa a casa

Un moment delicat és quan la família marxa a casa i el prematur s'ha de quedar ingressat. I l'altre és quan donen l'alta al nadó de l'hospital, que tot i les moltes ganes, es viu com un salt al precipici, reconeix l'Àlex Bosch. Per la psicòloga Alicia Álvarez:

"Hi ha d'haver una bona comunicació, que els pares sentin que estan al centre de les decisions, explicant tot el que els pot passar, sense patologitzar, perquè entenguin que és normal. I també és important compartir l'experiència amb altres famílies."

A les unitats neonatals s'ha d'acompanyar l'oscil·lació entre l'esperança i la desesperació i tenir cura també de la salut mental dels professionals, el nadó i les famílies

Els fa molta por marxar a casa, reconeix Thais Agut, doctora en Medicina, neonatòloga experta en el seguiment de la prematuritat de l'Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic:

"S'ha de capacitar les famílies perquè se sentin segures i entenguin la prematuritat com una oportunitat per conèixer millor les seves criatures. Però també hi ha l'assistència domiciliària, i és important que hi hagi un programa de seguiment per abordar des dels centres de salut i l'escola les possibles seqüeles neurològiques."

El 40% dels grans prematurs presenten problemes cognitius en diferents graus a l'edat de 5 anys. En un curs de 3 línies: 100 infants, 6 són prematurs, per tant la detecció i l'abordatge, que no pas etiquetar-los, en aquesta primera fase de la vida és essencial per evitar més seqüeles, adverteix la doctora Agut, sobretot amb les famílies amb pocs recursos.

La Bet Farga va tenir dues filles prematures, una no va sobreviure, però fruit de l'experiència va crear fa 10 anys Som Prematurs: una entitat que acompanya les famílies oferint 3 guies: una per a l’arribada a casa, una altra d’ajudes a la prematuritat i una guia lactogènesi:

"Impulsem la recerca i estem avaluant l'impacte del pacient expert, la incorporació de persones que hagin passat per l'experiència a les unitats neonatals. Abans les famílies érem els pacients, i ara a Catalunya formen part de l'equip".

S'ha de capacitar a les famílies perquè se sentin segures a casa, i acompanyar-les amb un programa de seguiment per abordar les possibles seqüeles