El joc és l'experiència més important de la vida, el nen aprèn a parlar a través del joc i a sentir-se vist i reconegut

És al carrer on els infants aprenen a barallar-se, i també a fer les paus, perquè l'endemà han de seguir jugant, explica Francesco Tonucci, abanderat de les ciutats educadores:

"Portem els nens i nenes al parc perquè es cansin, però el nen que juga no es cansa mai, no té gana ni pipí. Si no es cansa és que no és joc, fer cua per pujar als gronxadors no és joc, són espais de joc horitzontals per controlar-los"

En lloc d'això, la proposta del pedagog és posar terra, arbres, herba i la fauna que ho habita per facilitar el joc lliure de la criatura.

2n error adult: "Viure sota la por"

El que fan els nens i nenes és obeir per assegurar-se l'aprovació adulta, i es mengen els "ja n'hi ha prou", que són com una càrrega explosiva i perillosa que se'ls acumula a dins, reconeix Francesco Tonucci:

"La nostra missió és ajudar que surtin aquests "prous" reprimits dels nens, i ho fan quan els donem de veritat la paraula, i llavors ens assenyalen els errors adults".

Un dels grans errors adults és viure sota la por, assegura el pedagog. Però el risc ajuda a créixer les criatures, gatejar, explorar, embrutar-se, defensa Tonucci:

"Imagineu un infant petit davant d'una escala, no és un aspirant a suïcida, està capacitat per encarar aquest perill, i ho fa amb sentit de la responsabilitat i prudència per superar amb èxit la dificultat. Però si el protegim en excés, el posem en perill perquè dificultem el seu creixement i la construcció de la seva autonomia i seguretat".

Els mitjans de comunicació han fet de la por un espectacle, i es dedica molt temps i espai a mostrar les notícies més negatives del món, com els homicidis, fomentant la idea que les ciutats són perilloses, que no es correspon amb les dades, lamenta Tonucci: 

"Si desapareixen els nens, perdem una incomoditat, perquè és cert que els infants són incòmodes, se'ls ha de cuidar i no deixen dormir, però també són meravellosos!. I a la ciutat és el mateix, quan no hi ha nens, els adults som mes lliures; de fet, el pitjor que sabem fer. Amb els nens presents no, ells són com reguladors d'emocions, i ens obliguen a ser millors".

S'ha fomentat la idea que les ciutats son perilloses, i que els hem de portar sempre agafats de la mà, però així limitem la seva autonomia, segons Tonucci

S'ha comprovat científicament que en llocs d'alt perill social, l'experiència d'autonomia dels nens per anar a l'escola involucrant els comerciants ha fet baixar més d'un 50% la violència i els delictes del carrer, assegura Tonucci.

3r error adult: "No escoltar de veritat els infants"

Hem d'entendre les peticions reals de les criatures i distingir-les dels suggeriments del mercat, proposa Francesco Tonucci:

"Sovint els nens no són capaços d'expressar les seves necessitats, com sortir al carrer a jugar i, en canvi, demanen amb insistència el que la publicitat posa al seu cap, i els pares cauen a la trampa, i els ho donen"

La Núria concorda que a vegades escoltem poc les necessitats de les criatures perquè sempre estem molt enfeinats; i la Mercè, mestra, reconeix que a l'escola s'escolten poc les experiències que aporten els nens i nenes de fora, i tampoc les converteixen en aprenentatge. Per l'Alba:

"Hem passat d'educar col·lectivament, quan jo era petita els meus pares tenien respecte per l'escola, a educar-los individualment, i això els portarà problemes a la vida adulta".

I la Rosa creu que els estem criant amb idees contradictòries: com donar-los el pit a qualsevol hora o el mòbil quan volem menjar tranquils al restaurant. Segons la Convenció dels drets del nen, ratificada per la majoria de països, escoltar els nens i consultar-los quan es prenen decisions que els afecten, és un dret reconegut, i no respectar-ho és una il·legalitat, explica Tonucci, tal com es va fer durant la pandèmia.

En aquesta línia, hi ha ciutats, com Fano, Pontevedra, Barcelona o Granollers, on els infants si participen en les decisions reals de la ciutat i les seves propostes han generat canvis, assevera Tonucci:

"Hi ha el risc de la decepció si no tenim en compte les seves propostes; mentre que, quan els fas cas, es fa el miracle, i se senten ciutadans".

Si fem les coses pels nens tal com ells ho necessiten, estalviem diners, menys agendes plenes d'extraescolars, i temps, perquè quan els nens juguen amb els seus iguals al parc, els adults recuperem el nostre temps, afegeix Tonucci.

Hem d''escoltar i entendre les necessitats i peticions reals de les criatures i distingir-les dels suggeriments del mercat, proposa Francesco Tonucci

4t error adult: "Seguir amb l'escola de sempre"

La Convenció dels drets dels nens garanteix la igualtat d'oportunitats, a partir d'una escola obligatòria i gratuïta per tothom, ens recorda el pedagog Francesco Tonucci:

"I per aconseguir-ho, l'article 29 de la Convenció diu que l'objectiu de l'educació, que involucra escola, família i ciutat, és desenvolupar la personalitat de cada nen, vocacions, habilitats, actituds fins al màxim de les seves possibilitats".

Com encaixa això amb un programa únic per tothom? Doncs escoltant totes i cadascuna de les criatures, proposa Tonucci:

"Això és incompatible amb la idea de passar 4 o 6 hores asseguts en un pupitre per ensenyar-los el que pensem que és correcte, i que no té res a veure amb la seva personalitat. L'escola i les famílies demanen als alumnes un mínim de cinc per aprovar, quan l'objectiu hauria de ser arribar al màxim de les seves possibilitats i descobrir la vocació".

A l'escola tot està programat, organitzat i previst, i s'entén que els nens i nenes son com recipients buits als que s'ha d'omplir de coneixements, lamenta el pedagog Francesco Tonucci:

"Els currículums de l'escola no tenen res a veure amb les motivacions dels alumnes, ni l'experiència que viuen fora de l'escola o de camí al centre".

5è error adult: "Fer-los créixer entre pantalles"

La tecnologia ha irromput a la vida dels infants des del moment que neixen, reconeix Francesco Tonucci:

"Una mare que està donant el pit, quan el nen para de mamar per buscar el contacte amb la mare, si aquesta està mirant el mòbil es perd aquell diàleg de mirades tan bonic".

Hem de reconèixer que la tecnologia és un gran perill per a la infància, perquè a xarxes hi és tot, i els infants, hi poden trobar el pitjor, explica Tonucci:

"D'adolescent anava a la biblioteca del poble per trobar a l'enciclopèdia les estàtues gregues que mostraven dones despullades, la màxim de la transgressió i després em confessava. Avui dia, el nen que té un mòbil, mogut per la curiositat, busca també transgredir, però s'ha de topar amb les conseqüències perquè pugui construir el seu sentit moral".

Els infants han de recuperar l'espai dels carrers amb el joc lliure, i la seva simple presència fa les ciutats més segures