Com evitar que se’ls faci una muntanya la tornada a l'escola?

Claus per facilitar la tornada a l’escola sense estrès d’infants, adolescents i adults i ajudar els que més els costa

De nou toca llevar-nos d'hora, seguir rutines, límits, horaris, obligacions, responsabilitats, deures i extraescolars. Tenim a l’horitzó 11 mesos de frenètic ritme escolar i laboral, amb només algun petit parèntesi. Hi ha qui ho viu amb emoció i alegria cap als retrobaments, però també hi ha qui ho viu amb por, nervis o moltíssima ansietat

Facilitar la tornada a les rutines i als horaris

Recuperar les rutines i horaris uns dies abans de la tornada a l’escola, proposa el psicòleg Alejadro de Barbieri, autor de “Educar sin culpa”, i sobretot agrair el que s’ha viscut durant l’estiu i dir-los que l’escola els nodrirà d’un grapat d’aprenentatges i relacions. Tendim a pensar que la tornada a l’escola hauria de ser agradable, i per alguns ho és, però d’altres ho viuen amb malestar, sobretot els canvis d’etapa, apunta el psicòleg Roger Ballescà, psicoterapeuta, coordinador de l'Àrea de Salut Mental Infantojuvenil de la Fundació Hospitalària de Martorell i vicesecretari del Col·legi de Psicologia de Catalunya:

“En lloc de dir-los ‘no has d'estar trist, nerviós, o tenir por’, és molt més útil dir-los ‘és possible que tinguis nervis, tristesa o pena, però aquesta tristesa o pena et passarà’, perquè si no els informem d'això igualment ho experimentaran i es poden sentir estranys”. 

Validar les seves emocions de tristesa, pena o por en la tornada a l'escola, i afavorir les condicions perque la tornada no sigui una muntanya

Quan validem les emocions, els ajudem a gestionar-les, assegura el psicòleg, que suggereix recuperar rutines i obligacions, afavorint-ne les condicions, però sense oblidar l’oci ni el descans:

No puc forçar un nen o nena a menjar o a dormir, però si puc crear les condicions: has d’anar al llit, apagar el llum i estar tranquil sense pantalles; i el mateix amb qualsevol altre hàbit”.

El benestar físic i emocional són fonamentals per a l’aprenentatge, defensa Anna Gatell, pediatra d'atenció primària de l'Equip Territorial del Garraf a Vilanova i la Geltrú i fins fa dos mesos presidenta de la Societat Catalana de Pediatria:

“Tornar a la rutina de son, àpats i horaris els dona seguretat. I la tornada s’ha d’afrontar amb entusiasme, tot i que és normal que els costi una mica, sobretot a edats més primerenques”.

La pediatra trenca el mite que cal esmorzar abans de sortir de casa, i recomana cinc àpats al dia (dos a mig matí i a mitja tarda, i els tres principals), però equilibrats, frescos i saludables, lliures d’aliments processats, ni que sigui integrals.

La pediatra recorda que els modelem amb les pròpies accions, i que per tant és molt important l’autoregulació emocional adulta.

Si tornar a l’escola li genera un patiment molt important, cal investigar què hi pot haver al darrera

I si es nega a tornar a l’escola?

Si un infant es nega sistemàticament a anar a l’escola, cal mirar què hi ha al darrere. Pel psicòleg Roger Ballescà:

Si anar a l’escola li genera un patiment molt important, cal investigar si hi ha dificultats d’aprenentatge, si un infant no se sent competent es resistirà a anar a l’escola; dificultats en la relació amb els companys; pors o situacions d’assetjament.”

Les famílies han de ser coneixedores de l’entorn del seu fill a l’escola, supervisant i acompanyant, apunta la pediatra Anna Gatell:

Per això des de l’atenció primària hem posat fil a l’agulla per detectar els senyals d’alerta de forma primerenca: les dificultats d’aprenentatge, trastorns, situacions socials o d’assetjament; que poden fer que l’infant pateixi i no vulgui anar a l’escola.”

El protocol d’activitats preventives, conegut com a “Créixer amb salut”, afavoreix la detecció i el diagnòstic de dificultats assegura la pediatra. Pel psicòleg Roger Ballescà:

El proper pas seria que les administracions: Salut, Educació, puguin donar una bona resposta, una intervenció també precoç. Si no, les famílies diuen 'd’acord, ara tenim un diagnòstic', però què hem de fer amb això, quines ajudes tenim per seguir endavant?”

Hi ha un circuit de detecció molt ben establert entre salut, pediatria i l’escola a Catalunya, però sovint falten recursos professionals, i s’ha de recórrer a serveis privats, reconeix la pediatra Anna Gatell, que ens anuncia que s’estan fent proves pilot per millorar-ho.

En els comiats anticipar el que farem i com ens podem sentir, no alllargar-los i confiar en l'acollida per part dels educadors

Com s’han de fer els comiats?

Explicar-los anticipadament què farem i com es poden sentir és clau per als comiats, sigui a l’escola, al parc o en qualsevol activitat, apunten els experts. Pel psicòleg Roger Ballescà:

Quan anticipem el que farem també podem anticipar que és molt possible que s’ho prenguin malament. No podem pretendre que els nens ens facin cas, i a més ho facin amb un somriure a la boca; poden no estar d’acord i expressar el seu malestar.

El principal error pel psicòleg és intentar raonar amb un infant que està enrabiat, l’únic que aconseguirem és contagiar-nos de la seva emoció, quan el que cal és mantenir la calma. Quan ens separem d’un nen que comença la guarderia o l’escola, el nen tindrà angoixes, però els pares també, reconeix Ballescà:

"És important ser-ne conscients i verbalitzar-ho als fills dient que a nosaltres també ens fa una mica d’angúnia separar-nos d’ell, i que és normal, però que d’aquí uns dies estaran millor. Dir-li que és possible que tingui ganes de plorar, fer-li dos petons, una abraçada i marxar, no allargar-ho; i confiar en els mestres que estan molt preparats per acollir-los"

Més joc, més experiències a l’aire lliure i a les biblioteques, més lectura acompanyada, més música i teatre i les vacunes que corresponguin, com la campanya vacunal de la grip per als nens de 6 mesos als 5 anys, són algunes de les prescripcions de la pediatra Anna Gatell per abordar la tornada al curs. I ajudar-los en la regulació de les pantalles, demana Ballescà:

"Pretendre que un adolescent es reguli sol amb una pantalla és com pretendre que un nen de 4 anys amb una bossa plena de llaminadures, en menjarà una o dues i dirà ja n’he tingut prou, he de vigilar la càries. Això no passa, necessiten una regulació externa fins que no són capaços d’assumir-la internament"

Més joc, més experiències a l’aire lliure i a les biblioteques, més lectura acompanyada, més música i teatre i menys pantalles proposen els experts pel nou curs 

Molt bon curs a tothom! La setmana vinent farem un especial benestar i veu docent.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí