La maternitat continua sent un pou de renúncies per arribar a tot arreu i simultanejar activitats laborals i de criança

La Merche és administrativa, va tenir una filla quan la seva mare estava malalta i va renunciar a la feina per cuidar, i reconeix que li dona molta pau haver estat present en els dos darrers anys de la vida de la seva mare i en els dos primers de la vida de la meva filla. L'Ainhoa, mestra, té tres fills i ha hagut de demanar excedència i reducció de jornada per estar present en la criança de les seves filles:

"Em vaig haver de reinventar i generar negocis online. Només amb el mitjà el meu company es va agafar uns mesos d'excedència. No ha estat un camí fàcil, sort de l'ajuda de la família, tot i que en alguns moments ens hem hagut d'endeutar."

La Mercè és lesbiana i va fer una maternitat molt triada, i el primer any va deixar la feina per cuidar la criatura:

"Per mi no ha estat mai una renúncia, sinó un plaer, poder estar amb el meu fill. Però laboralment sempre he estat castigada o m'he exigit estar a l'altura de les persones sense càrregues familiars, malgrat sentir-me com una mama lloca obsessionada amb les meves petites."

BS, mare de tres fills, té la sensació de no estar donant el màxim en cap dels dos àmbits, ni la feina ni la criança. I la Montse, amb dos fills, va opositar al cos superior de la Generalitat, té una feina fixa i pot fer carrera, però aquest és el peatge que ha hagut de pagar:

"La criança ha recaigut sobre ell i ens hem separat. La filla gran se sent abandonada i em retreu que hagi prioritzat la feina. Els meus pares creuen que he estat egoista i que no he complert el rol de mare. I m'estic plantejant cedir la custòdia a la parella pel sentiment de culpa."

Per què la maternitat continua penalitzant tant?

 L'impacte per tenir fills per a una dona de 30 anys és de 5.000 euros, mentre que per als homes és de 1.500. Ells recuperen la igualtat als 32-33 anys i elles no ho fan fins als 42-43 anys, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid.

Després d'una dècada de campanyes oficials, millores en drets i "noves masculinitats", la bretxa de gènere en la cura dels infants no només no s'ha tancat, sinó que s'ha fet més gran: les mares s'han agafat més excedències i més jornades a temps parcial i, per tant, han cobrat menys o han renunciat a la feina que tenien, mentre que la implicació dels homes no ha variat tant, reconeixen les expertes.

Tenim menys fills que mai, però els hi dediquem més temps que mai, en la criança intensiva gairebé t'has de professionalitzar, assegura Bruna Àlvarez

Amb la criança intensiva gairebé t'has de professionalitzar per ser mare, assegura Bruna Álvarez, doctora en Antropologia del grup de recerca AFIN i professora de la UAB:

"Hi ha moltes pràctiques quotidianes que posen en judici el valor de la teva maternitat, en la línia d'una criança respectuosa molt informada de classes mitjanes professionals, i hi ha unes autoexigències molt fortes."

Álvarez explica el testimoni d'una carnissera, mare de set fills, que va dir a la seva filla: "M'ha costat menys a mi criar-ne set que a tu criar-ne dos":

"Perquè els set fills eren totalment autònoms i els grans es cuidaven dels petits, mentre que ara els infants no tenen cap espai social."

Tenim menys fills que mai a la història, però hi dediquem més temps que mai, reconeix Sara Moreno, sociòloga i professora agregada del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB:

"Volem estar amb ells i dedicar-hi moltes hores, i això genera incompatibilitats, contradiccions i la doble presència: compaginar dos àmbits amb lògiques temporals diferents. No són jornades successives, sinó simultànies. Pots estar a la feina i tenir mil coses al cap que tenen a veure amb la criança i la casa, i a l'inrevés, i això genera gran malestar."

També hi ha dones que acaben acceptant feines poc qualificades per tenir un sou a final de mes i llavors no es viu com una renúncia sinó com una necessitat, afegeix la sociòloga. Per Joana Badia, advocada laboralista del Col·lectiu Ronda, que acaba de tenir el seu tercer fill:

"Les dones encara s'autolimiten a l'hora d'accedir a les mesures de conciliació a què tenen dret per por a perdre oportunitats laborals, perquè persisteixen les discriminacions per progressar laboralment pel fet d'haver decidit ser mares o tenir cura de les criatures."

Però també hi ha dones que se supediten al sostre de vidre, trien no progressar a l'empresa perquè creuen que no seran prou vàlides si ho compaginen amb la maternitat, asseguda l'advocada. Sovint falta consciència per part de les mateixes dones del preu econòmic i professional de la maternitat, explica Bruna Álvarez:

"D'aquí que no és una qüestió que es posi sobre la taula de l'agenda política i no s'estableixin mesures de redistribució més equitatives. Jo he fet moltes hores de feina al món acadèmic per tenir estabilitat laboral. I si ho preguntes als meus fills, et diran que sempre estic treballant."

Hi ha dones que se supediten al sostre de vidre, trien no progressar a l'empresa perquè creuen que no seran prou vàlides si ho compaginen amb la maternitat, per Joana Badia

La corresponsabilitat entre parelles, institucions i empreses

La doctora en Sociologia Sandra Ezquerra, creadora de l'exposició "Maternitats en resistència, teixint una resposta col·lectiva a la crisi de la reproducció social", proposa que ens preguntem també quin és el preu personal i familiar de l'activitat laboral:

"El mercat laboral no està pensat ni organitzat per tenir una presència atenta, conscient i relaxada durant la criança. I la resposta col·lectiva passa per promoure serveis públics, però també per construir models de dedicacions laborals de jornades més curtes sense perdre nivell adquisitiu, i recursos perquè sigui possible ser mare i professional sense patir discriminacions."

S'ha de revisar la idea de la mare com a única cuidadora, com passa en altres llocs del món, on hi ha altres persones que fan el rol de mare, apunta l'antropòloga Bruna Álvarez:

"Hi ha homes que encara no s'han implicat en la criança. Però també hi ha homes implicats que no han alliberat les dones per la idea de la criança intensiva, i que senten també que estan fent renúncies."

I una de les solucions, per l'antropòloga, passa per potenciar l'autonomia infantil i que entre pares i mares fem xarxa per a algunes activitats dels nostres fills. La recerca ens diu que les mares hi volen ser, i a vegades no deixen entrar els pares fins passats uns mesos o anys de criança, assevera la sociòloga Sara Moreno:

"Hauríem de reflexionar sobre si determinades vivències de la maternitat allunyen les implicacions dels homes. I a la vegada garantir permisos personals i intransferibles també per als homes per exercir a la pràctica la paternitat."

Per l'advocada Joana Badia, és important que les empreses respectin les mesures de conciliació garantides per les inspeccions de treball i la llei:

"Però també cal un canvi social i jurídic: consciència social que existeixen aquests drets i que es poden exercir, sense que suposi una penalització professional. També hi ha pares que es volen implicar en la criança i es troben amb el rebuig de l'empresa, i s'ha de garantir també el seu dret."

S'ha de fer compatible criança amb ocupació, en un mercat laboral que exigeix exclusivitat i disponibilitat absoluta i, per tant, compatibilitzar, normalitzar i visibilitzar la responsabilitat de la cura, conclou la sociòloga Sara Moreno

És essencial fer compatible criança amb ocupació i, per tant, compatibilitzar, normalitzar i visibilitzar la responsabilitat de la cura, segons Sara Moreno