El professor de música Ahmed Abu Amsha, malgrat els bombardejos i el so dels drons no deixa d'ensenyar música als infants refugiats de Gaza (foto d'Ahmed Abu Amsha)

Infàncies i vides darrere les xifres de la guerra

Per humanitzar les víctimes de la guerra, el periodista a l’Orient Mitjà Mikel Ayestaran, autor d'“Històries de Gaza” explica la història del Kayed, un traductor que ha hagut de canviar fins a 16 vegades de casa i que és els ulls del Mikel a Gaza, i li envia cada dia una foto del "menú de Gaza", cuina de resistència.

Fins que un matí la foto no arribava, i al vespre va arribar un missatge:

"Omar, el meu fill, ha mort en un bombardeig". I el text: "Menú d'espaguetis, menjar per seguir vius, menjar entre llàgrimes, menjar sense tu, Omar, des d'avui i per sempre".

La voluntat del periodista és posar nom als morts i desapareguts perquè recuperin la dignitat, també a través de les xarxes socials, com Instagram, on ha penjat la sèrie de fotografies de mans d’infants amb el doctor Raúl Incertis, metge valencià a Gaza.

El periodista basc, que ha treballat moltes vegades a Gaza, porta al cor els gazians:

“La Gaza que coneixíem abans del 7 d’octubre del 2023 ja no existeix. És una barbaritat el que estem veient, amb un ús màxim de la violència. Les xifres són brutals, i s’estan fent servir la fam i la set com a armes de guerra en un càstig col·lectiu per terra mai i aire; el més dur que hem vist mai.”

Ahmed, 5 anys, a causa d'un bombardeig li han hagut d'extirpar un ronyó i la seva vida penja d'un fil. "Mans de Gaza" de Mikel Ayestaran, fotografia del Doctor Raúl Incertis

Més que una guerra, és una mena de tir al plat absolutament desproporcionat, lamenta Ayestaran. La periodista Cristina Mas, al llibre “Palestina des de dins”, lamenta que hem silenciat i normalitzat una barbàrie, i que estem fallant a la gent de Gaza, que ha après a resistir malgrat l’ocupació colonial, com el periodista Wael Dahdouh:

“Era el cap de redacció d'Al-Jazeera a Gaza, en un directe es va assabentar de la mort en un bombardeig de la seva dona Amina, els seus dos fills: Mahmoud de 15 anys, i Sham de 7 i el seu net Adam, de 2 anys. "S'han venjat de nosaltres a través dels nostres fills", va dir el periodista, que al cap d'unes setmanes va veure morir el seu càmera, i, a més, ell va quedar greument ferit; i temps després un dron israelià va matar el seu fill gran, també periodista”.

Mil cinc centes famílies senceres esborrades del registre civil, perquè l’objectiu és esborrar un poble de la seva terra, i això inclou matar també les criatures, no només les que han nascut, si no també les que han de néixer, assevera Cristina Mas

“Hi ha un programa israelià de IA “Where is dady?” “On és el papa?” que rastreja el mòbil del pare i l’estableix com a objectiu, per ser atacat just quan arriba a casa al vespre i el rep la família, la dona, els fills i els nets”.

Oscar Callau, periodista cultural de Catalunya Ràdio, ens parla de la pel·lícula “La veu de Hind Rajab”, la nena de 6 anys cosida a trets a Gaza, mentre l’atenien els serveis d’emergència. Per la periodista Cristina Mas:

”La imatge d’Israel s’està començant a trencar a un preu terrorífic, i es mostra al món la naturalesa colonial, racista i supremacista de l’estat d’Israel”.

Pel·lícules com “La veu de Hind Rajab” trenquen la imatge d'Israel com una societat democràtica i portadora de valors que mereixia la solidaritat d'Occident 

La guerra a Gaza ha deixat el sistema educatiu en runes

A Gaza hi ha sis 666.000 alumnes sense escolaritzar, víctimes de desplaçament forçosos, la fam i els bombardejos, lamenta Raquel Martí, directora de la UNRWA Espanya, que reconeix que l’impacte psicològic és immens: malsons, ansietat, atacs de pànic, estrès, regressions, augment de l’agressivitat:

“Hi ha 25.000 infants que han perdut la família pels desplaçaments o els bombardejos. Hi ha casos molt dramàtics. Els pares escriuen el nom i el telèfon al cos dels seus fills per si els perden, perquè molts arriben sols i sense identificar als hospitals”.

Hi ha 42.000 nens que han perdut un o dos progenitors, amb lesions que necessitaran un llarg tractament i més de 4.000 amputats, i molts més que hi haurà pels explosius que hi ha escampats per les escoles, afegeix Raquel Martí.

UNRWA comptabilitza 700 mestres morts, i 3.000 professors ferits i un sistema educatiu totalment devastat, i per això l’entitat ha establert un pla de formació a distància amb 370.000 alumnes i 3.000 professors, explica Raquel Martí: 

"No per avançar en els estudis, si no perquè no perdin el que havien après fins ara. A la vegada que donem suport psicològic a la canalla per pal·liar totes les pèrdues que estan patint".

Sense casa, escola, menjar ni aigua potable, molts pares escriuen el nom al cos dels seus fills per si es perden en els desplaçaments o bombardejos (Reuters/ Dawoud Abu Alkas)

Ricard Tàpera, educador social i pedagog, ha coescrit el conte musicat "I malgrat tot Palestina":

“Neix després d’un viatge del grup Zoo a Palestina el 2014 per explicar el que havien vist a través de dues nenes, l’Amira i l’Alba, separades per l’ocupació i l’odi. És un exercici de memòria històrica, per fomentar la mirada crítica i la reflexió entre els joves; i per això és important compartir el conte i la música.”

Cristina Mas ens presenta el llibre solidari “Crits pels infants de Gaza”, coordinat per la periodista Txell Feixas, amb veus des de Gaza. Per la Cristina Mas:

“L’escola i aprendre és clau per a la gent de Gaza. Hi ha una fotografia d’una nena a qui li van bombardejar la casa, que surt corrents i l’únic que agafa són els llibres de text, el seu tresor més preuat.”

Israel no està respectant les lleis internacionals que protegeixen el sistema educatiu, lamenta l’historiador i metge Salah Jamal, representant de la comunitat palestina a Catalunya.

“L’educació, com la sanitat, són la base de la societat, perquè fomenten la democràcia i la pau sostenible, la comprensió i la tolerància. Si una societat no té educació, no té futur.”

Al principi de la guerra, els nens el primer que salvaven era una novel·la o un text escolar, ara és un sac de farina o un matalàs per dormir al carrer. És molt dramàtic, reconeix Salah Jamal.

Al principi de la guerra els nens salvaven els llibres de text, ara un paquet d'arròs o un matalàs per dormir al carrer, perquè la situació de les famílies és absolutament dramàtica

Com veuen a Israel el que passa a Gaza amb la infància?

Jordi Brescó, corresponsal de Catalunya a Ràdio a Israel, assegura que en general miren cap a una altra banda:

“Hi ha protestes setmanals, força multitudinàries, que exigeixen la fi de la guerra, però perquè és la manera més ràpida de fer tornar a casa els hostatges que són encara en mans de Hamas. A Israel, molt poques manifestacions s'atreveixen a parlar obertament de genocidi ni a mostrar imatges de nens famèlics, que no els arriben per la televisió local.”

Per tant, la ignorància buscada o no és majoritària en la societat israeliana, conclou Brescó. La invencibilitat dels israelians es va esfumar amb els atacs del 7 de setembre del 2023, amb els 1.200 morts i 250 hostatges, reconeix Miquel Ayestaran:

“A Israel hi ha la voluntat d’arribar a un acord per alliberar els hostatges, però després que l’exèrcit faci el que calgui perquè Gaza deixi de ser un maldecap.”

Per poder cometre aquest genocidi, el primer que cal és eliminar la condició humans de la gent que vols exterminar, animalitzar l’enemic palestí, i transmetre aquesta idea de terrorisme i amenaça constant sobre Israel, explica la periodista Cristina Mas.

La gent de Gaza està desesperada per un alto al foc, descansar i respirar quan callin les armes, un moment màgic, conclou Mikel Ayestaran, que ens demana un minut de silenci per totes les víctimes del conflicte.

La gent de Gaza està desesperada per un alto al foc, descansar, respirar i recuperar la vida als carrers i a les escoles quan callin les armes