PISA no s'ha de demonitzar ni sobrevalorar, ha de fer reflexionar sobre els resultats per dissenyar i implementar estratègies noves i millorar l'educació

Però al cap de pocs mesos es van convocar eleccions i la proposta del grup d'experts va quedar en paper mullat, lamenten les expertes, i per aquesta raó comparteixen alguns dels aprenentatges al seu llibre:

"L'OCDE, l'organització per a la Cooperació i al Desenvolupament Econòmics, es va fundar el 1961 i assessora els països membres sobre la millora de les seves polítiques públiques. El seu objectiu és identificar factors clau que condueixin a reformes en l'àmbit econòmic, ambiental i social. I a partir de l'any 2000, en veure que els sistemes educatius no responien a les necessitats socials i econòmiques del segle XXI, es va proposar establir una avaluació internacional, PISA: Programme for International Student Assessment".

Des de l'any 2000, cada dos anys aproximadament, es proposa als països de l'OCDE, i a d'altres que hi puguin estar interessats, a participar en les proves PISA, seguint unes condicions estrictes per garantir la fiabilitat dels resultats. Explica la Coral Regí:

"Les proves PISA són una eina internacional per mesurar l'eficàcia dels sistemes educatius de cada país en la preparació de l'alumnat per afrontar la vida i el món laboral, amb una perspectiva competencial. Són unes proves molt ben dissenyades, contextualitzades i fetes amb rigor, que evidencien allò que passa a les aules".

PISA no s'ha de demonitzar ni sobrevalorar, sinó que s'ha de reflexionar sobre els resultats per dissenyar i implementar estratègies noves i millorar l'educació, assevera Coral Regí. Hi ha països que dels resultats de les proves PISA en fan una qüestió d'estat i de prestigi, com Corea o Singapur, i els alumnes viuen la participació en les proves com una mostra d'estimació i compromís nacionals, asseguren les expertes:

"Als Estats Units es va incentivar amb premis la motivació i el compromís dels centres educatius amb les proves PISA. A Xile, els resultats de les competències bàsiques es fan públics i es fan rànquings de les escoles, i en algun cas, d'alumnes".

Per un 70% de l'alumnat, l'escola no és un lloc per a ell, no s'hi sent bé, i  un 40% quan acaba l'educació bàsica, se sent desmotivat per seguir aprenent

"Ens agradaria que a casa nostra les proves PISA tinguessin tant de ressò i prestigi", reconeix la professora Montse Jiménez:

"Hem d'avaluar els alumnes de manera constructiva i formativa, no pas sancionar, per acompanyar-los i orientar-los i que aprenguin més i millor. I s'ha d'avaluar també el sistema per saber on som, i avançar sobre les fortaleses de cadascú".

Què ens ha de preocupar dels resultats PISA?

Per la matemàtica Núria Planas no s'ha d'anunciar a bombo i plateret l'execució de les proves PISA:

"No s'han de pervertir les avaluacions del sistema i del rendiment de l'alumnat. No hem d'entrenar els alumnes per a les proves, sinó proveir el sistema d'unes proves ben dissenyades i calibrades, baròmetres, per fer una foto precisa del sistema, no per ordenar ni comparar els uns amb els altres, sinó per informar".

PISA no és un bon referent de la realitat educativa, lamenta l'Asier Àlvarez, de la tertúlia de joves PRO de 2n de Batxillerat:

"El sistema educatiu té moltes mancances, falten recursos, s'han d'abaixar ràtios; però les polítiques educatives les decideixen individus aliens a l'educació, els docents i les famílies. Voldria una escola amb un bon nivell de continguts que fomenti l'esperit crític i que ens faci persones capaces de millorar el món."

Hi ha una part dels resultats PISA que no ha tingut tanta repercussió: són les dades de manca de sentiment de pertinença, la desafecció de l'alumnat, apunta Carme Ortoll:

"Per un 70% de l'alumnat, l'escola no és un lloc per a ell, no s'hi sent bé, i això no surt als titulars. I aquesta desafecció l'arrosseguem de fa temps i ens ha de preocupar. Hi ha falta d'equitat, alumnes amb motxilles molt diferents, i és molt difícil aprendre: un 40% de l'alumnat, quan acaba l'educació bàsica, se sent desmotivat per seguir aprenent."

Un 60% del professorat no se sent preparat per atendre la diversitat de l'aula, i cal replantejar el perfil del professorat adaptat als nous desafiaments

PISA informa sobre el nivell acadèmic i també de la situació social i familiar dels estudiants, però el que passa dins l'escola no importa com hauria d'importar, lamenta Carme Ortoll, i això contribueix a la desafecció de l'alumnat i també dels docents.  

Què fan els països que funcionen?

Els països que lideren PISA posen l'educació al centre, la prioritzen, que vol dir estabilitat legislativa per blindar l'educació de canvis, continuïtat, pacte, i no canviar amb cada nou govern, asseveren les expertes:

"Les noves lleis educatives desestabilitzen els centres, els equips i els resultats. Calen més diners per a educació, un 6% del PIB. I cal més temps de formació i de reflexió per als equips docents; afavorir un bon lideratge educatiu i la co-docència, que sovint és més efectiva que abaixar ràtios".

Un 60% del professorat no se sent preparat per atendre la diversitat de l'aula, constata la Coral Regí. Tal com fan els països que lideren els resultats PISA, per la Montse Jiménez és essencial tenir bons mestres i una bona carrera professional, i replantejar el perfil del professorat adaptat als nous desafiaments:

"Replantejar la formació inicial, la permanent, l'entrada dels nous docents al sistema, i també què ha de passar a l'aula perquè se'n surtin tots. És molt difícil seguir sostenint el sistema educatiu tal com s'ha fet fins ara".

I caldria també una escola compromesa amb l'equitat, una de les claus dels països al capdavant de PISA, segons les expertes:

"No tractar tothom per igual, sinó en funció de les seves necessitats. L'arribada d'immigrants enriqueix, però també posa a prova l'escola; i cada vegada hi ha més infants amb necessitats educatives a les aules".

A l'escola que volem s'ha de revisar què ha de passar a l'aula perquè se'n surtin tots, en un compromís amb l'equitat

Quina escola volem?

L'octubre vinent ja tindrem resultats sòlids de les avaluacions de final d'etapa i de diagnòstic de Catalunya, assegura Núria Planas, directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació de Catalunya, creada el juliol del 2025, i que el 2028 es farà càrrec de coordinar les proves PISA a Catalunya:

"Hem redissenyat les avaluacions de final d'etapa i diagnòstic, seguint mètodes científics, per mostrar una foto del rendiment de l'alumnat en matemàtiques, ciències, català i anglès, i que ens donin informació per orientar per on hem d'anar".

"Volem una escola que validi i comparteixi les bones pràctiques, basades en l'evidència", i es mostren crítiques amb determinades propostes etiquetades com a innovació educativa. La diversitat no és el problema, ni els alumnes ni els docents, sinó que el sistema no acull ni acompanya com caldria, perquè falta treball en xarxa d'educació, salut i serveis socials, perquè l'infant sigui mirat i assistit en totes les seves parts, reivindica la Carme Ortoll.

L'escola és un calaix de sastre on cada vegada se li col·loquen més responsabilitats, reconeixen les expertes: aprendre, garantir la igualtat d'oportunitats, socialitzar, educar en valors, orientar, acompanyar, però l'escola no ho ha de fer sola, sinó amb el compromís i l'acompanyament de tota la societat, diversa i complexa, i de les administracions i les famílies. I conclouen:

"L'educació no pot ser un instrument polític. Garantir una educació de qualitat per a tothom i amb mirada de futur ha d'anar més enllà dels canvis del govern. Ens cal un pacte ampli i estable amb un compromís amb la inclusió i amb l'equitat".

Aquest curs, al calendari de proves, s'hi ha afegit un nou examen: l'avaluació general del sistema, del Ministeri d'Educació, per tenir dades comparables de tots els territoris de l'Estat, que avalua el sistema i no compta a l'expedient de l'alumnat, i que es farà cada 3 anys a 6è de primària i 4t d'ESO. Aquesta prova s'afegeix a les proves diagnòstiques, les de final d'etapa, les orals de llengua, les PISA, les PIRLS, les TIMSS, i les TALIS per a docents.

L'octubre vinent ja tindrem resultats sòlids de les avaluacions de final d'etapa i de diagnòstic de Catalunya, assegura Núria Planas