L’ofici de llevadora és dels més antics del món. En islandès la paraula llevadora, ljósmóðir, està composta de dues paraules: llum i mare, una mare de llum, perquè ajudar a donar a llum una criatura, creuen a Islàndia, és il·luminar el món.

La llevadora, molt més que el part

La llevadora acompanya, escolta, cuida, té coneixements mèdics i habilitats comunicatives, és empàtica, autònoma i capaç de treballar en equip, està oberta a la innovació, té fortalesa d’esperit i ha de transmetre a la dona que no li passa res de dolent, el dolor és la força amb què el seu cos treballa per donar-li el seu fill, coincideixen les llevadores.

Per l’Helena Gonzalez, llevadora assistencial a l'Hospital Clínic de Barcelona:

                  “En el part el més essencial és observar, acompanyar des de l’alerta, la calma i l’escolta activa; és un fracàs del sistema no poder consensuar amb les dones la seva atenció.”

Associem la llevadora bàsicament a la gestació, el part i el postpart, assevera la vicepresidenta de l’Associació de Llevadores, però ha de ser un referent de la salut sexual i reproductiva de tota la vida fèrtil de la dona.

Històries de naixements

Parts de bessons doblement emocionants; una dona filipina que es va casar just abans de parir per no tenir mala sort; una alta executiva que es va transformar després del part en una extensió del seu fill; o una dona africana que ignorava el seu fill nounat per protegir-lo de la malaltia i de la mort dels mals esperits.

Les motxilles de les llevadores estan plenes d’històries lluminoses de naixements, i també quan s’espera la vida, algunes vegades arriba la mort, reconeix Inma Marcos, presidenta de l’Associació de llevadores del part a casa de Catalunya:

                    “Demanem la inclusió a l’Institut Català de la Salut del part casa, tal com passa en altres països, en els parts de baix risc. La meva mare ja era llevadora, i als cinc ja tenia clar que ho volia ser. Cada llevadora és una cesària menys.”

Per la llevadora Encarna Gascón, autora de “Llevadores en acció, llevant nadons, lligant melics” la llevadora ha d’empoderar la dona en la seva salut sexual i reproductiva.

Falten places de formació i un grau de llevadores

Per ser llevadora s’han d’estudiar quatre anys d’Infermeria, i preparar-se per l’EIR, el MIR dels infermers, i tenir una nota molt alta per poder accedir a l’especialitat de llevadora, i estudiar dos anys més.

Hi ha només 420 places a tot Espanya, i per això moltes marxen fora i algunes no tornen, lamenta Mariví Cambredó, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores:

                “En els propers quatre anys es jubilaran un 30% de les llevadores. Per l’oferta formativa insuficient, s’explora recuperar la formació específica de llevadores que Franco va tombar amb un decretàs el 1958.” 

A Catalunya s’ha fet un pla per l’abordatge de la violència obstètrica perquè el part ha de ser una experiència positiva per a la dona, i evitar pràctiques inadequades, si no hi ha complicacions, assegura Mariví Cambredó.

S’ha de lluitar pels drets sexuals i reproductius de les dones, des de la diversitat sexual i reproductiva, reivindica Cristina Martínez, llevadora i pedagoga:

                “Treballem amb els joves per afavorir unes relacions sexuals respectuoses, i incloem els homes, amb grups per una paternitat conscient, responsable i activa.”

Falten llevadores als hospitals, a les cases de naixement, a l’atenció primària i en els parts a casa, conclouen les llevadores com un mantra.

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí