Pel Roc Ferran Flores, de 1r de batxillerat també de l’Institut Joan Puig i Ferrater, més que vigilar als alumnes s'ha de vetllar perquè els professors facin bé la seva feina. I la Laura, més que policies a les aules, proposa amb ironia posar professors a les comissaries.

És el sistema educatiu que s'hauria d'adaptar als alumnes, i no a l'inrevés com passa ara, assegura Martí Quelart, de 4t d'ESO de l'Institut Vilafranca 2:

"És per aquest motiu que hi ha tant fracàs escolar, els alumnes no poden treure tot el seu rendiment i potencial per aconseguir els resultats desitjats i accedir als estudis que voldrien."

La IA capgira la vida dels joves

Els joves PRO reconeixen majoritàriament que fan servir la IA per als estudis perquè és una eina molt útil. Per l'Asier:

"Els professors preparen els treballs amb ChatGPT, i si tens un volum de feina gegant, tu també ho fas; i alguns professors t'inciten a fer-la servir, però ens han d'ensenyar a fer-la servir."

La IA és una eina que s'ha de poder utilitzar, posant límits per no enganyar els professors, proposa el Nil, que li demana excuses a la intel·ligència artificial quan no pot anar a algun lloc. El Roger reconeix que gràcies a la IA estalvia temps, però que també s'ha de saber quan no fer-la servir per adquirir coneixements.

Per la Laura:

"S'han de reenfocar els treballs i els deures, perquè els més petits encara no tenen criteri i la fan servir molt, com el meu germà petit de 2n d'ESO."

A Rita Cuadrado Batlle, de 2n de batxillerat a l’Escola d’Art de Vic, la IA l'ha ajudat moltíssim a estudiar, fer targetes, esquemes i preguntes de cara a la selectivitat:

"A l'examen de selectivitat de dibuix artístic ens van posar elements fets amb IA, ens hem de plantejar: què estem fent?".

Pel Roc, s'ha d'evitar que la IA substitueixi les interaccions humanes i culturals i, per això, quan li fa preguntes, no li dona les gràcies, perquè no oblidi que és una màquina. Per contra, explica la Rita que el seu pare li aconsella que tracti bé la IA per si algun dia es revolucionen en contra nostra, i reconeix que quan tots els seus amics dormen, ella recorre a la IA per fer-li confidències i demanar-li consell.

Tots ells coincideixen que un dels perills de la IA és que et diu el que tu vols sentir, i és especialment perillosa per a aquells que passen moments complicats, com les ideacions suïcides. Pel Roger:

"És perillós si s'entén la IA com una persona de veritat, un professional, un psicòleg."

Agradar o agredir: el poder de les xarxes

Un terç dels adolescents i joves d'entre 15 i 29 anys admet haver estat agressor a les xarxes. S'està normalitzant les agressions a les xarxes entre els joves, reconeix el Roger, que assegura que hi ha coses que es diuen per xarxes que no es dirien a la cara.

Em preocupen discursos com desitjar la mort d'una persona o comentaris d'odi per xarxes, assevera la Laura. L'Asier ens comparteix la seva experiència:

"L'assetjament escolar que patia al centre, durant la pandèmia es va traslladar a les xarxes, on queda com maquillat, sobretot si qui ho diu és algú de certa influència. Amb les xarxes socials, si ara sorgís un nou Hitler a Europa, seria imparable."

No som conscients de totes les ideologies que ens empassem per xarxes, afegeix l'Asier. No tenim clars els límits entre la broma i la violència digital, reconeix la Rita. Pel Roc:

"La dificultat d'internet és que allà no veus la reacció de l'altra persona en directe ni com està i, per tant, no ho regules."

I el Nil afegeix que quan et comuniques a través de les pantalles falta l'empatia. Tampoc està permès ser lleig a les xarxes, atrapats pels cànons de bellesa, lamenta la Laura. Hi ha l'obsessió per aparentar el que no som per xarxes, reconeix l'Asier, perquè estem globalitzant una manera de ser i de pensar. El Nil reconeix que publica poc a xarxes:

"Selecciono molt les fotos i els paisatges perquè quan et compares amb el que surt a xarxes et pots sentir petit o inferior."

Per la Rita, el problema és quan es fan les coses pensant només a poder-les penjar a Insta:

"Cada vegada hi ha més locals, com la cafeteria on treballo, especialment dissenyats per anar-hi a fer la foto d'Insta."

Els joves PRO reconeixen que surten menys de festa que les generacions anteriors i que lliguen més per xarxes, però que no poden conèixer bé una persona fins que no es troben presencialment.

La fe i la febre de fer-se ric

Al meu voltant cada vegada hi ha més companys que es tornen gairebé fanàtics de la religió i d'anar a missa, constata el Nil:

"De sobte fan catequesi o volen fer la comunió. Està de moda seguir Déu i fer-ho tot per agradar a Déu, també a xarxes. Hi ha molts joves desorientats, i la religió els dona un camí a seguir per entregar-se a Déu."

I creix també la comercialització de la religió, com amb la visita del papa, perquè hi ha empreses que volen fer negoci, admet el Martí, que no es declara creient. Tampoc és creient l'Asier, el Roc diu que és ateu, en canvi, el Roger confia que hi ha alguna cosa superior a què agafar-se quan hi ha un moment de debilitat, que t'ajuda a anar endavant. La Laura tampoc és creient, ni tampoc la Rita, tot i que ella no nega l'existència d'alguna cosa superior.

Tinc amics que han intentat emprendre i han fracassat miserablement perquè pensen que es faran rics ràpidament, apunta el Roc: 

"Hi ha la ficció que si t'esforces molt et faràs ric i famós, però són casos molt excepcionals. Jo, per exemple, vaig intentar comprar un producte i vendre'l més car, però em vaig adonar que només era per guanyar diners, no donava cap servei i no em faria ric."

Al Roger, de família d'emprenedors, el preocupa que no es regulin prou les importacions xineses al sector del motor, pioner a Catalunya i al món, i que algunes empreses s'hagin de dedicar a la indústria armamentística:

"Agricultors i empresaris han de competir amb països amb polítiques menys restrictives que el nostre. Tinc amics, fills d'empresaris, que a casa seva han hagut de tancar."

S'està convertint la indústria automobilística, productiva i pacífica, en una de bèl·lica que fomenta la violència i les guerres, lamenta el Roger.

De camí a l'adultesa

L'auge de l'extrema dreta i els discursos d'odi, la fragilitat de la democràcia i el perill de caure novament en una dictadura són alguns dels neguits de l'Asier, que lamenta que molts joves davant de tot això estan com adormits:

"El sistema educatiu ens fa subordinats i sense pensament crític, i les xarxes socials homogeneïtzen el pensament, sota els dictats dels influencers que ens diuen què està bé i malament."

Al Roc no el satisfà que els menors de 18 anys estiguin exclosos de votar i assegura que això alimenta el desinterès per la política i els problemes socials. Abans de la majoria d'edat, des de baix i des del carrer també es poden canviar les coses, assegura la Laura, i la Rita reivindica més capacitat dels joves per incidir en la política.

El Nil es queixa que els partits polítics decideixen sense tenir en compte el poble, i per l'Asier la frontera dels 18 té sentit perquè és quan els joves s'emancipen de la influència dels pares i voten amb llibertat. A la Rita, que ha acabat el batxillerat, li genera molta incertesa anar a viure a Barcelona per estudiar:

"És caríssim trobar pis a Barcelona pels que som de comarques. Una altra opció és pujar i baixar de Vic cada dia, com fan altres companys."

Segons un estudi de l’Observatori Català de la Joventut, només 2 de cada 10 joves, entre 16 i 29 anys aconsegueix emancipar-se abans dels 30 anys. Al Nil li agradaria muntar una empresa, fer diners i emancipar-se als 24 anys, en canvi, el Roc afirma que no marxarà de casa abans dels 40.

El Roger espera poder-se emancipar quan tingui una feina estable i habitatge, entre els 20 i els 30. La Laura espera aconseguir-ho el més aviat millor, la Rita vol ser fora de casa abans dels 20, i l'Asier el curs vinent estudiarà a Granada, on té família.

Els desitgem molta sort!!