Set propostes docents per tornar a posar l’educació al centre
Els resultats de PISA 2025 han tornat a encendre les alarmes: Espanya registra les pitjors dades des que es fan aquestes proves i Catalunya n’ha quedat fora per l’exclusió del 23,2% de l’alumnat seleccionat. Enmig d’aquesta crisi, el president Salvador Illa ha fet una crida a obrir «un debat de país sobre educació» per portar-la a l’excel·lència i s’ha compromès que el debat inclogui, «ara sí», l’objectiu de destinar el 6% del PIB a educació.
Però, més enllà de PISA, què necessita realment l’escola?
En parlem a L’ofici d’educar amb els Savis Mestres Jaume Cela i Ollé, mestre, autor de nombrosos llibres de literatura infantil i juvenil i co-autor d"Educar és donar la paraula"; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l’educació inclusiva a Catalunya i autor d'“Aprenent a veus”; Agnès Vallvé, mestra i formadora d’educació emocional i Montse Guri, mestra i psicopedagoga, va ser directora de l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell i Directora General del Departament d'Educació de la Generalitat
La crida d’Illa connecta amb una de les principals demandes dels Savis Mestres: un pacte educatiu de mínims que doni estabilitat al sistema. Sisena hora sí, sisena hora no; mòbils, autonomia o projectes singulars que apareixen i desapareixen. Jaume Cela i Montse Guri reclamen que l’educació es converteixi en una prioritat de país.
“Els pactes es construeixen a partir dels elements comuns que tenim i després anem creixent.”
Cuidar els mestres i confiar-hi
Després de quaranta anys en centres públics, Joan Maria Girona lamenta que el Departament no avalués mai la seva feina. Defensa que cuidar i acompanyar els mestres és imprescindible per preservar la qualitat educativa.
Efrèn Carbonell situa la confiança al centre de qualsevol projecte i reclama menys “soroll” al voltant de l’educació i més decisions basades en evidències i recerca.
Mestres que són model i mirall
Agnès Vallvé recorda que, per l’efecte de les neurones mirall, els infants aprenen més del que veuen que fem que del que els diem. L’estat emocional dels docents es reflecteix en el clima de l’aula i les seves paraules poden marcar un infant positivament, però també negativament.
Aprendre de l’error
Respectar l’alumne no significa evitar-li l’error, l’esforç o la frustració. Els mestres han d’assenyalar les dificultats amb claredat i respecte perquè sigui l’alumne qui les entengui, les corregeixi i aprengui a fer-ho millor.
Innovar sense començar sempre de zero
L’escola ha de respondre als reptes del present, des de l’educació emocional fins a la intel·ligència artificial, però sense anar a remolc de cada novetat. Per Jaume Cela, innovar és establir una conversa entre l’actualitat i la tradició pedagògica.
Una inclusió amb convicció i recursos
Davant la possible revisió del decret d’escola inclusiva, Efrèn Carbonell recorda que la inclusió és un dret de l’alumne. No consisteix a abaixar el llistó ni a fer que tothom faci el mateix, sinó a personalitzar l’aprenentatge perquè cada infant desenvolupi el seu màxim potencial.
Per fer-ho possible calen formació, eines, nous perfils professionals i els recursos específics que necessita cada centre.
Per què serveix l’escola?
Transmetre coneixements, formar ciutadans lliures i responsables, compensar desigualtats, despertar el gust per aprendre i donar eines per construir una vida plena. Els Savis Mestres coincideixen que totes aquestes finalitats són inseparables.
I recorden que la petjada d’un docent va molt més enllà de les notes. Jaume Cela ho resumeix amb un aforisme del filòsof Joan-Carles Mèlich:
“L’important en l’educació no és ser, sinó ser-hi”
Escolta la tertúlia dels Savis Mestres aquest diumenge, a les 6 del matí, a Catalunya Ràdio i al 3Cat.
Crea tu propia página web con Webador