Professors, col·lapsats i a la trinxera del sistema educatiu

Estrenem la “Sala de professors” per donar veu als professors de secundària de Catalunya i conèixer els seus problemes reals

Hi ha consens que els resultats educatius no són bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos, i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l’administració per redreçar la situació.

Els resultats del sistema educatiu no són els que haurien de ser, reconeix la professora Núria Ivern, de l’Institut Joan Guinjoan de Riudoms:

“Però les solucions proposades es queden a mitges. Els diagnòstics són poc acurats i sempre recauen sobre el professorat. Per exemple, amb les matemàtiques es proposa millorar la formació del professorat, però i la inspecció? I els serveis educatius? I l’administració? Tampoc es parla del que està passant a l’aula, que satura el professorat amb molts fronts oberts, i tens la sensació d'estar tapant forats sense anar a fons del que importa de veritat.”

Els mals resultats són un fracàs de tot el sistema educatiu, famílies, docents, alumnat i Departament, reconeix també Montse Varas, directora de l’Institut de Santa Coloma de Farners:

“S’ha de fer una anàlisi de realment quines són les necessitats, no posar pegots ni fer experiments; i elaborar un pla que tingui continuïtat, i no fer canvis de rumb sobtats, que transmeten inseguretat i incertesa al professorat.”

 

Els professors estan col·lapsats, esgotats, no se senten escoltats i se senten a les trinxeres del sistema educatiu

“Falten mans i recursos al sistema educatiu”

La professora Núria Ivern reivindica posar en valor les múltiples tasques d’acompanyament a l’alumnat dels professors, que van molt més enllà de donar una classe:

“En un centre mitjà com el meu hi ha 80 professors i 800 alumnes que s’han d’organitzar: la part acadèmica, l’orientació, les famílies, la coordinació del centre, els plans d’innovació, l’acció tutorial, la infermera, els casos de bullying, els problemes socials o psicològics i que els alumnes tirin endavant.”

No discutim el model d’escola inclusiva, que acull tothom i cohesiona, però s’està intentant fer sense cap canvi real a les aules, lamenta Ivern, i això estressa el professorat:

“El que no se’ns pot demanar com a docents és que fem tots els papers de l’auca. S’han de posar recursos, que són persones, i ben distribuïts, perquè ens puguem dedicar a la part acadèmica.”

A la pública es treballa amb ràtios molt elevades que no permeten atendre les individualitats, lamenta Aina Maresma, professora d’educació física i cap d’estudis de l’Institut Montsoriu d’Arbúcies:

“Tenim realitats molt diverses que requereixen que hi hagi més d’un professional a l’aula, i falten també més hores de coordinació entre els diferents professionals, i hem de fer mans i mànigues per atendre l’alumnat.”

Ara mateix el sistema educatiu està col·lapsant i tenim part del col·lectiu amb una fatiga considerable, reconeix Maresma.

 

La gran diversitat de les aules és un dels grans reptes, i donar-hi resposta és essencial per focalitzar-se en els aprenentatges

La complexitat de l’aula i la matrícula viva

L’inici de curs ha estat marcat per la matrícula viva i falten recursos per atendre-la, lamenta Christian Negre, professor de digitalització de l’escola Pia de Calella:

“El curs passat van entrar 71 alumnes, alguns al juny, i a l’arrencada d’aquest curs ja n’han entrat 31, i hi ha hagut 18 baixes. Són alumnes que escapen d’un conflicte bèl·lic, de xarxes de violència, d’una pastera o de problemes socials que necessiten acompanyament emocional. Sumat al fet que han d’aprendre dues llengües o fer un dol migratori, i amb els quals és difícil vincular-se perquè tenen al cap que el seu pas pel centre és transitori.”

La falta de recursos és endèmica, especialment a la concertada, assenyala Christian Negre:

“Ens calen professionals de diferents àmbits: educadors socials, mediadors, traductors, infermeres per atendre les necessitats d’aquests adolescents i que tingui estabilitat per concentrar-se en l’aprenentatge.”

La gran diversitat de les aules és el nostre gran hàndicap, i donar-hi resposta és la batalla de cada dia al centre, reconeix la professora de ciències socials Montse Varas:

“El nostre objectiu és acompanyar tota aquesta diversitat durant tota l’ensenyança obligatòria. Fa 20 anys que soc a l’aula d’acollida, som al peu del canó, amb moltes ganes de tirar endavant l’alumnat, i és una feina que no es veu reconeguda. Has de fer de professor, infermer, psicòleg: mil coses alhora per acollir les necessitats i donar els continguts.”

És fonamental que la societat conegui millor quin és el roll docent, més enllà de donar una classe, és atendre totes les necessitats de l'alumnat

Què demanen per capgirar els resultats?

Dotar tots els centres de vetlladores perquè són absolutament necessàries, és la petició de la professora Teresa Terrades, que aquest curs ha aterrat a l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, un model pedagògic que combina innovació, rigor, exigència personalitzada, límits i convivència.

La professora Núria Ivern demana al Departament:

“Que sigui valent i que prenguin decisions consensuades, i que al grup d’experts per analitzar el sistema educatiu hi incloguin també els professors com a experts directes, perquè som els que entrem a l’aula.”

També que es tingui en compte a l’aula què diu la recerca sobre com aprèn l’alumnat, i es conegui millor el veritablement rol docent, afegeix Ivern.

El professor Christian Negre lamenta que les decisions importants es prenguin al Departament sense la participació del cos docent i demana no saber les decisions d’Educació pels mitjans de comunicació. Les decisions del Departament arriben tard i en moments inoportuns, i capgiren tota la feina planificada, lamenta la cap d’estudis Aina Maresma:

“Volem que ens donin més temps per digerir i planificar els canvis, més hores per fer totes les tasques. I que ens escoltin, que som a les trinxeres del sistema educatiu, que la nostra veu i la nostra expertesa es tinguin en compte.”

No responsabilitzar només als professors dels mals resultats, acollir la seva expertesa i que tota la comunitat educativa remi conjuntament, demanen els professors

La professora Montse Varas insisteix:

“No s’escolta els que vivim el dia a dia dels centres i veiem les dificultats, i el malestar i el benestar de l’alumnat. Escoltar-nos i a partir d’aquí elaborar plans, normatives i projectes, i no fer canvis constants que cremen els nostres esforços.”

Els professors de secundària coincideixen en la necessitat que tots els membres de la comunitat educativa remem en la mateixa direcció. I pel que fa a les famílies, ens demanen confiança en els projectes educatius, els professionals i les qüestions disciplinàries, perquè la seva tasca consisteix a aconseguir la millor versió dels nostres fills.

 

Sentiu a la professora Nuria Ivern aquí

Escolteu el programa a partir de diumenge 🔊 aquí