Quan algú creu en nosaltres, augmenta la motivació i l'autoeficàcia, segons els experts 

Com neix la motivació?

Quan estem motivats, notem les ganes, el desig de fer alguna cosa, i ens cremen els dits per fer-la, explica el doctor en biologia David Bueno:

"El cervell dilata els vasos sanguinis, que reben més sang i per tant més glucosa i més oxigen, l'únic que menja el cervell per obtenir energia metabòlica i fer que estigui més energitzat. Això vol dir que el cervell pot funcionar durant molt més temps sense cansar-se.".

David Bueno, fundador de la càtedra de Neuroeducació de Barcelona, distingeix la motivació extrínseca: fer alguna cosa perquè els alumnes s'animin a aprendre, algunes coses són motivadores i d'altres no gaire; i la motivació intrínseca: neix del desig de fer coses:

"Quan ens motivem s'activa una part del cervell que permet gestionar la motivació i ens dona sensacions de recompensa, benestar i fins i tot plaer. Per això quan estem motivats, tot i que allò que fem no surti gaire bé, ens sentim a gust, més que quan ho fem per obligació, i surt millor."

Dependre de les motivacions externes, premis, gratificacions, no té per què ser perjudicial, assegura Héctor Ruiz, investigador en psicologia cognitiva, autor “Edumitos”, “Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre” i “Com aprenem?”:

"Sovint ens movem per motivació extrínseca, per aconseguir una cosa o evitar les conseqüències de no fer-ho. Però de vegades una motivació extrínseca es pot convertir en intrínseca, perquè al final el que més ens motiva és l'èxit, que surti bé el que fem, més enllà de la recompensa."

Activadors de la motivació

Que creguin en nosaltres és clau per mantenir la motivació perquè la confiança s'encomana i ens ajuda a creure en nosaltres mateixos, assegura David Bueno, autor d'"Educa el teu cervell", "El cervell de l'adolescent" i "L'art de ser humans".

I confiar en un mateix afavoreix l'autoeficàcia: creure que pots aprendre o fer bé allò, i acaba modulant el teu interès, tal com li passa al Martí, assegura Héctor Ruiz.

Quan ens motivem s'activa una part del cervell que permet gestionar la motivació i ens dona sensacions de recompensa, benestar i fins i tot plaer

És important també que trobin sentit instrumental al que aprenen per motivar-se, però encara més que entenguin el significat del que aprenen, assegura Héctor Ruiz:

"Quan entenem alguna cosa, quan fem connexions entre idees, i apareixen nous conceptes, ens sentim motivats!".

La curiositat també motiva, s'activa a partir d'un problema, repte o conflicte, perquè el cervell tendeix a voler entendre i lligar caps, assegura Héctor Ruiz:

"Ens atrauen les històries perquè comencen plantejant una situació problemàtica, un repte que veiem que es pot resoldre, i ens genera interès. I, per tant, començar una classe utilitzant l'estructura de les històries, i partint de la pregunta que volem respondre, genera interès."

Hi ha dos estats emocionals que són claus per motivar-los: la sorpresa i l'alegria, assegura David Bueno:

"El pànic bloqueja, la por al càstig o a la vergonya, motiva, però també genera intranquil·litat. La por és molt activadora per sobreviure. La sorpresa activa la curiositat, i l'alegria, entesa com a confiança, crea vincle, i són les més efectives per motivar."

Ens motivem per progressar, assegura David Bueno:

"A un infant no cal que el motivis. El problema és que amb els anys els ensenyem a desmotivar-se. Quan un infant comença a caminar, fa quatre passes i cau, però no es desmotiva, i es torna a posar dret i així tantes vegades com calgui. Però això deixa de ser així, quan es perd la sensació de recompensa externa amb cada progrés."

I per mantenir aquesta motivació caldrà que els alumnes se sentin competents i capaços de resoldre el problema, afegeix Héctor Ruiz. És important que a l'escola ensenyem els alumnes a tenir èxit i a dominar el que volem que aprenguin, perquè genera motivació i sentiment d'aprovació i de pertinença, assegura l'investigador:

"En lloc d'això, sovint es transmet als alumnes el missatge que el que importa és aprovar, sense que entenguin ni realment aprenguin, només estudiant el dia abans per passar l'examen, i s'oblida ràpidament."

Una tasca massa difícil desmotiva, mentre que si l'alumne percep que la pot resoldre, motiva

Què apaga la motivació?

Hi ha persones que els és molt fàcil progressar perquè tenen més capacitats cognitives, però n'hi ha d'altres que els costa molt, i no podem posar a tothom al mateix sac, puntualitza Bueno.

Una tasca massa difícil desmotiva, mentre que si l'alumne percep que la pot resoldre, motiva, afegeix Héctor Ruiz. I si l'estudiant percep que no requereix cap esforç tampoc el motiva, reconeix David Bueno:

"Hi ha persones que per la por d'equivocar-se, es motiven per no errar, i n'hi ha d'altres que la por els frena absolutament; depèn de l'autoconcepte que tinguis de tu mateix."

No podem deixar que els estudiants facin només allò que els motiva, assegura David Bueno, però a partir del que els motiva es poden estirar altres continguts que potser no els interessen tant. Per Héctor Ruiz:

"Les coses que no se li donen bé, són precisament les que més necessita aprendre, i si els deixem que decideixin, hi ha el perill que s'inclinin pel que ja saben fer i poden demostrar."

A l'alumnat el desmotiva la desconnexió dels continguts amb la vida real, assegura el professor David Vilalta. Adelina Escandell coincideix que els desmotiven els coneixements que no tenen relació amb el seu dia a dia ni amb el fet de millorar la comunitat. La falta de vincle amb el mestre o el grup i sentir-se exclosos també desmotiva, assegura la mestra Agnès Vallvé.

La motivació també disminueix quan apareixen obstacles o dificultats, apunta el pedagog Carles Flo. Aquí és on rau el bon fer del docent, conclou David Bueno:

"Deixar triar algunes coses i reconduir-ne d'altres perquè els alumnes descobreixin que també poden ser eficients en allò que inicialment no els interessava tant."

Que puguin decidir algunes de les coses que passen a l'aula, i que trobin sentit al que aprenen son activadors de la motivació

Estratègies per motivar l'alumnat

No és imprescindible passar-ho bé, amb activitats lúdiques i divertides, per estar motivats i aprendre, puntualitza Héctor Ruiz; també es pot sentir motivació pel sentit del deure, per la reputació o per evitar conseqüències:

"Aprendre implica un esforç cognitiu, una pràctica i posar atenció, i s'ha de tenir motius per fer-ho. Necessites motivació sí o sí per aprendre, millor positiva, que porti a l'èxit de sentir-se a gust aprenent."

Els alumnes rebotats me'ls guanyo a través del vincle i de la confiança, assegura el professor David Bueno, i quan te'ls has posat a la butxaca deixen de ser disruptius a l'aula, s'emmirallen en tu i els entra millor el que expliques.

David Vilalta proposa que els alumnes trobin sentit a allò que han de fer a partir del treball col·lectiu a l'aula, i Adelina Escandell defensa que allò que aprenen vagi més enllà de les portes del centre i reverteixi en la comunitat.

Joan Maria Girona destaca el vincle i l'acompanyament docent:

"Van a l'institut per sentir-se acollits i trobar amics i amigues i necessiten l'acompanyament docent."

Motiva molt l'alumnat que puguin decidir algunes coses del treball a l'aula, assegura la mestra Agnès Vallvé. Entrar en l'estat de motivació és com un cercle viciós, assegura David Bueno, perquè el cervell busca repetir el que li proporciona recompensa:

"Si agafes l'hàbit d'interessar-te per les coses, és molt més fàcil motivar-se per qualsevol cosa nova. I pels especialment motivats, s'ha de posar límit també a la motivació per evitar el cansament cognitiu i focalitzar la motivació en el que realment volem."

Els hàbits són també un aliat de la motivació, perquè quan desenvolupes l'hàbit ja no necessites la motivació per seguir fent allò, assegura Héctor Ruiz.

I el pedagog Carles Flo, quan baixa la motivació, proposa posar l'accent en les habilitats innates de l'infant per facilitar un estat d'eficiència cognitiva i concentració, de manera que l'acció es faci per ella mateixa i no només pel resultat.

El docent ha d'entrar a l'aula amb una dosi extra de motivació i energia, perquè la motivació s'encomana

I la motivació del mestre, què?

David Vilalta reconeix que s'automotiva mirant el món, perquè hi veu filons d'aprenentatge: un avió que s'enlaira, una notícia del diari. Adelina Escandell es motiva en la interacció amb la resta de docents, amb l'alumnat i les famílies. I a l'Agnès Vallvé la motiva el debat al claustre sobre com fer les coses al centre per millorar.

Per Joan Maria Girona:

"M'he motivat pensat que l'ensenyament és una part de l'educació, igual que la família. Ser mestre t'implica al 100%, perquè tractem amb persones, i això no cansa, però gasta i d'aquí que hi ha moltes baixes i depressions. S'ha de reconèixer també que hi ha docents desmotivats que s'haurien de dedicar a una altra cosa."

Als docents desmotivats, per la duresa de les aules, Agnès Vallvé els proposa que mirin enrere per veure quantes personetes han acompanyat i ajudat a millorar, per tornar-se a motivar. I l'Adelina proposa que als claustres hi hagi una figura que acompanyi els mestres individualment.

Si nosaltres no estem motivats, ens serà molt difícil motivar-los, assegura David Bueno:

"Tenim un conjunt de neurones, les neurones mirall, que s’activen de la mateixa manera quan fem una cosa que quan la veiem fer a una altra persona, i són la clau de l’aprenentatge per imitació, i fan que, si nosaltres entrem a l’aula motivats, sense que ens ho proposem, ajudem els nostres alumnes a motivar-se. Però el procés és bidireccional. Si entrem en una aula on els alumnes estan desmotivats, el nostre cervell tendirà a imitar-los i ens desmotivarem."

El docent ha d'entrar a l'aula amb una dosi extra de motivació i energia, i estratègies per captar l'atenció i establir el vincle, afegeix Bueno. Hi ha 3 coses bàsiques per tenir els docents motivats, relata Héctor Ruiz:

"El sentit d'autonomia, sentir que ell també aprèn i el sentit de la competència. El docent es pot desmotivar si no té èxit a l'aula, i per tant és important la vocació i tenir eines professionalitzadores."

Els hàbits són també un aliat de la motivació, perquè quan desenvolupes l'hàbit ja no necessites la motivació per seguir fent allò