El tancament de centres i grups obeeix a la baixada de la natalitat, però també a la falta de planificació, asseguren els experts

Arriba molt alumnat estranger durant el curs, la matrícula viva, però no compensa la pèrdua d’alumnat, constata Segurola:

“Si les ràtios de secundària són més baixes, han d’ajudar a distribuir l’alumnat equilibradament entre tots els centres educatius, per evitar que vagin als centres més segregats i amb més places vacants”.

S'està desmantellant la xarxa pública, quan caldria aprofitar el descens d'alumnes per rebaixar ràtios, denuncia Iolanda Segura, portaveu d'USTEC:

"Tenim un sistema blindat de concerts educatius, i si baixa el nombre de matrícules es retalla la pública. Si una família demana plaça a la pública i no hi ha prou oferta, l'envien a la concertada i així mantenen la seva oferta íntegra."

Terrassa, Granollers i Castelldefels

 La baixada de la natalitat no justifica el tancament de la pública, assegura Tiago Ferreira, membre de la plataforma La Pepeta, que agrupa unes 40 AFAs de l'escola pública de Terrassa:

“Aquest curs han arribat a les escoles públiques del municipi prop de 1.300 nouvinguts. Per tant, la natalitat no ho explica tot, hi ha una distribució desigual, que afecta centres d’alta complexitat on falten recursos i planificació. La reducció de ràtios s’ha de veure com una oportunitat per treballar amb grups més reduïts en l’atenció a les necessitats educatives especials”.

Terrassa és un dels municipis afectats pel tancament de grups, però que no para de rebre matrícula viva durant el curs (Escola pública Sant Llorenç del Munt)

Estem perdent una oportunitat si considerem que una línia que no s’omple s’ha de tancar, assegura Ferreira, i més quan la demanda de l’escola pública és superior a la de la concertada. A Granollers, el futur de l'escola Joan Solans, de màxima complexitat, està en perill.

Explica Fàtima Pérez, membre de l'AMPA de l'escola:

"El Departament només deixa que s'apuntin germans a I3, només 7. És un tancament encobert per afavorir la concertada i la privada que manté l'oferta d'I3. Seguim apostant per l'escola, però sentim molta incertesa i preocupació".

La poca demanda de l'escola és fruit de la falta de planificació dels darrers anys, lamenta Fátima Pérez, que demana suport de l'Ajuntament i que es reparteixin els infants de manera més equitativa. 

El col·legi Ferran de Castelldefels és un dels centres concertats amb 55 anys d'història que tanca, i deixa 300 alumnes al carrer. La Marta Martínez és mare del col·legi:

"Al desembre, per sorpresa, ens van dir que tancaven per la pèrdua d'alumnat, tot i que al darrere hi veiem raons especulatives amb el terreny. Volíem marxar tots junts amb el professorat, però ens va dir que no. Estem molt tristos, s'acosta el tancament, i també nerviosos per saber si entren al nou centre que hem demanat".

Un repartiment més equitatiu dels infants i una millor planificació demanen les famíles de l'escola Joan Solans, en perill (Granollers)

Per què no afecta per igual públiques i concertades?

 La planificació de l’oferta no es fa igual a la pública que a la concertada. Per llei es va reduir la ràtio a 20 alumnes o menys a la pública, mentre que a la concertada es fa només a voluntat del centre, reconeix María Segurola:

“Mentre que les vacants d’I3 a la concertada han pujat fins al 14%, en 6 anys a la pública han baixat al 9%. Un 86% dels centres públics han reduït la ràtio a 20 alumnes, mentre que només ho han fet el 48% de la concertada”.

I això genera una pública amb ràtios baixes, més segregats, i una concertada amb moltes places, i afavoreix que famílies d’altres municipis vagin a centres concertats, assevera l’experta. La psicopedagoga Sylvie Pérez Lima explica el cas d’Abrera:

“Al tenir línies tancades i baixada de ràtio, molts alumnes ja no demanen línies públiques, demanen directament línies d’escoles concertades, on tenen lloc segur, i per garantir plaça al centre hi entren des de P3”.

S'ha de recordar que també hi ha concertades que són corresponsables, que han reduït ràtios, i que algunes també estan en risc de tancament, apunta Segurola.

A les famílies del col·legi Ferran de Castelldefels el tancament els va agafar per sorpresa i ara viuen l'angoixa d'aconseguir plaça en un nou centre

Per on passen les solucions?

 No esperar a les inscripcions, i planificar, proposa María Segurola:

“Detectar quins són els territoris que perdran més alumnat, com el Penedès, el Pirineu o les Terres de l’Ebre, i prendre mesures per evitar aquests tancaments sobtats i el patiment de les famílies i afebliment dels centres”.

Tiago Ferreira, de la plataforma La Pepeta, proposa que una vegada s’hagi constatat el grup d’infants a matricular, si no s’omple la concertada, reduir l’oferta. Ferreira demana que la consellera segui a la taula amb la Plataforma "La pública, l’escola de tothom” per avançar cap a una baixada dels concerts de la privada i la concertada, i enfortir la xarxa pública.

En lloc de fer polítiques valentes d’escolarització equilibrada, es redueixen places a escoles segregades, denuncia Lidon Gasull, directora de l’aFFac:

“S’han de mantenir les places obertes als centres públics segregats per forçar l’escolarització d’altres infants de l’entorn, en lloc de forçar l’alumnat a escolaritzar-se en centres privats concertats”.

A les famílies que els tanquen el centre, Gasull els recomana fermesa si volen un centre públic, perquè no les poden obligar a anar a la concertada, i més si és religiosa i no és l’opció de la família. I reclamar, perquè els empara la llei, i ofereix l’acompanyament de l’aFFac per fer-ho.

La renovació dels concerts educatius és una oportunitat històrica per reduir grups dels centres concertats i equilibrar places amb l'escola pública, apunten els experts