Vincles funciona perque genera un espai segur per assajar i aprendre la llengua entre catalanoparlants i d'altres que n'estan aprenent, segons Marina Gay

És un regal participar en les sessions del projecte Vincles, per la Montserrat Ricart, mestra i voluntària a l'Escola Parc del Guinardó, de Barcelona:

"Ens expliquen les seves vivències, com una dona del Perú que de petita li van prohibir parlar quítxua, i vam fer el paral·lelisme amb el català. A les classes compartim cultura o juguem al bingo, perquè s'ho passin bé mentre aprenen el català."

Ens vam adonar que les famílies autòctones i les nouvingudes no es comunicaven a les entrades i sortides de l'escola, i que el projecte Vincles ens podia ajudar a trencar aquestes minibarreres, assegura Susanna Prat, mare de tres fills, i que va decidir engegar un grup de conversa a Ripoll, a l'Escola Tomàs Raguer:

"El projecte ofereix un paraigua que es transforma en un espai de confiança, senzill, amb una comunicació de tu a tu, entre iguals, on l'aprenentatge és bidireccional, i la maternitat ens enllaça a totes. Ens enriqueix descobrir les diferències però també t'adones que no som tan diferents."

Els traslladen situacions del carrer, vivencials, i coses útils o que els poden interessar o fer la vida més fàcil, i acaben la sessió amb alguna activitat lúdica, com un joc de taula, afegeix la Susanna:

"El projecte ens ha ajudat a mirar i cohesionar el centre en clau d'interculturalitat, només cal voluntat i motivació, per trobar allò que ens apropa."

L'èxit del projecte Vincles en històries de vida

"El projecte Vincles m'ha tret la vergonya de parlar català", és la frase més repetida entre totes les aprenents del projecte. Aquest és el cas de Karima Azzouzi, marroquina, mare de tres fills i que en fa 22 que viu a Catalunya, i que aprèn català amb la Susanna, a l’Escola Tomàs Raguer de Ripoll.

"Ara m'atreveixo a parlar el català a tot arreu i com més ho faig, més fàcil és, assegura Meis Peters, neerlandesa, mare de dues filles, i que fa 17 anys que viu a Catalunya, i alumna de la Laia:

"Encara ara em trobo gent que em parla castellà, al metge o amigues, i segurament és amb bona intenció, però no ens ajuda a aprendre."

He après català per ajudar els meus fills a fer els deures, entendre millor què passa al meu entorn i poder parlar català, explica Ouafae Tadlaoui del Marroc, fa 8 anys que viu aquí, té quatre fills i també és l'alumna de la Laia:

"Els meus fills m'ajuden amb el català. I ara amb els meus paisans, en lloc de parlar àrab, intentem parlar català."

"Quan estic amb el mestre o el metge, prefereixo parlar català per practicar-lo", assegura Ehralia Elbakkal, marroquina, que té un fill i fa sis anys que viu a Catalunya:

"Poca gent em parla català, i no m'ajuda perquè acabo barrejant el català i el castellà. M'agrada perquè amb les mares del projecte compartim les diferents cultures, i les possibilitats de futur dels nostres fills en català i així aprenc."

M'agrada molt com sona el català és una llengua molt bonica, confessa Olga Gaminya, russa, artista, dissenyadora, que es va enamorar de Barcelona, on viu des del 2008 amb el pare de la seva filla, de 3 anys, i deixeble del grup de la Montserrat:

"Parlo rus amb la meva filla quan estem soles, però si hi ha el meu marit, podem parlar català. Saber català és important per integrar-se, trobar feina i conèixer millor l'entorn, i el que més em costa són els articles."

El projecte Vincles entre mares catalanoparlants i que n'estan aprenent les ha ajudat a conèixer les diferències, però també que no són tan diferents

Aprendre català va ser una necessitat, però ara és una satisfacció personal, reconeix Aahde Ghozali, marroquina, des de fa 19 anys a Catalunya i 3 al projecte Vincles, que porta els seus fills a l'Escola Eladi Homs, de Valls:

"Parlar el català no era només una opció, sinó gairebé una obligació amb mi mateixa i el lloc on visc, per connectar amb la cultura i l'entorn; i cada progrés em feia sentir orgullosa. Al grup puc parlar català sense pressió ni por a equivocar-me, i així guanyar naturalitat i confiança."

El projecte m'ha permès sentir-me acompanyada, conèixer històries de vida i crear vincles reals, conclou Ghozali.

Per viure en un país cal saber la seva llengua i llavors et sents més acollit, assegura Snezhana Tomina, russa, des de fa cinc anys a Catalunya. El seu fill petit va a l'Escola Pia de Calella. "Aprendre català ens ajuda a formar part de la societat catalana", assegura Aleksandr Andreev, també rus i que porta les filles a la mateixa escola:

"Vincles ens ajuda molt a les famílies estrangeres a adaptar-nos més ràpid i conèixer gent local. Anem a les sessions amb la meva dona i el meu fil adolescent, i és una oportunitat per practicar el català i sentir-nos segurs."

Les meves frases preferides del català són "Déu-n'hi-do" i "Deixa que faci xup-xup", reconeix Gabriela Ríos, mexicana, que va arribar a Barcelona fa cinc anys, fugint de la violència del seu país, i que té dos fills a l'Escola Univers de Gràcia:

"Quan vam arribar a Barcelona ens vam adonar que només intentar parlar català alguna cosa especial passava, és com un gest de respecte, proximitat i complicitat, i fa dos anys que participo en el projecte Vincles."

Quan parles català s'obren portes i persones, i fa que et sentis part del lloc abans del que imaginaves, assevera la Gabriela:

"Gràcies al català, ens sentim més integrats a l'escola, entenem millor les informacions que ens arriben i la metodologia del centre, i m'emociono moltíssim quan puc seguir les obres de teatre!"

Com participar en el projecte Vincles

Està minvant l'ús del català a l'escola, reconeix Marina Gay d'Òmnium:

"L'escola és un reflex de l'ús social del català, que s'ha reduït als carrers i a les places, i ens preocupa, però també cada vegada hi ha més consciència d'aquesta emergència i responsabilitat que tenim tots plegats per revertir-ho. També l'administració, afavorint l'ús del català en els espais informals de la canalla i el jovent."

3Cat dona un nou impuls al català amb una setmana dedicada als nouparlants a tv3 i Catalunya Ràdio