S'han de treballar aquelles creences més incapacitants, com la por,  amb les matemàtiques i també el biaix de gènere pels experts

També hi ha encara un biaix de gènere amb les matemàtiques, reconeix Montserrat Alsina:

“Quan a un nen una cosa li surt bé, diem que llest, espavilat i decidit; i si és una nena diem que treballadora. Segons un estudi publicat a França, amb l’escolarització tenen impacte aquestes creences, i fan augmentar la bretxa de gènere en les matemàtiques.”

Sobre l’enrenou amb Innovamat

Per Jordi Deulofeu, coordinador del comitè científic del Congrés de les Matemàtiques (celebrat el juny a Lleida), en els 40 anys que es dedica a les matemàtiques mai no hi havia hagut tan debat sobre un projecte, i ell ho atribueix a l’èxit del projecte. Per Àngel Alsina,  catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques per la Universitat de Girona, autor de diversos llibres sobre Didàctica de les Matemàtiques:

“Innovamat ha suposat un salt qualitatiu en moltes escoles que feien un ensenyament clàssic de les matemàtiques, mecanicista i per repetició. Ha obert els mestres a altres maneres d’ensenyar les matemàtiques; tot i que els propis gestors d’Innovamat reconeixen que també els pot haver limitat”.

La Montserrat Alsina assegura que el projecte té coses bones, però també preocupants, com la part comercial o la falta de continuïtat d’etapes, alumnes que se’l troben a primària i quan arriben a la secundària ja no el fan servir.

El Lluís Mora aprova metodologies com Innovamat molt centrades en la resolució de problemes, tot i que reconeix que caldria fer més feina de divulgació amb les famílies per poder acompanyar millor als fills.

Com s’han d’ensenyar les matemàtiques?

 L’educació matemàtica pretén educar ciutadans capaços de prendre decisions, argumenta David Vilalta, mestre, Màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques.

De les matemàtiques manipulatives es pot passar progressivament a nivells més abstractes, coincideixen els experts

Per Lluís Mora, professor i doctor en Didàctica de les Matemàtiques aprendre matemàtiques no és només fer càlculs o seguir fórmules, és una porta per entendre el món, desenvolupar el pensament crític i connectar coneixements diversos.

Lluís Mora ho concreta en 5 propostes. La diversitat en estratègies:

“Un equilibri entre noves i velles metodologies, utilitzar la instrucció directa, memoritzar determinades coses i també la resolució de problemes, que permeti als estudiants afrontar les incerteses, l’ús de dades i el tractament d’informació, i els algoritmes”.

Que els alumnes puguin tenir un feedback clar i freqüent dels docents, proposa Mora, que suggereix abaixar ràtios o dos professors per aula: i fomentar un aprenentatge actiu i col·laboratiu.

Procurar una seqüencia adequada: començar a l’aula per allò més concret, manipulant, i anar introduint la part més abstracta de les matemàtiques, apunta Mora.

I finalment, utilitzar una evolució que serveix per millorar l’aprenentatge, no només per avaluar, que també.

S’ha de treballar molt bé quins són els contextos que ajuden a construir matemàtiques, perquè ajuden a resoldre problemes de la vida real, afegeix el matemàtic Jordi Deulofeu.

Com es pot millorar la formació docent en matemàtiques?

Com que hi ha molta diversitat d’alumnat a les aules, cal professorat molt ben format i amb una diversitat de maneres d’ensenyar molt ben argumentada, assevera Àngel Alsina:

“Hi ha un dèficit molt important en la formació inicial del professorat en matemàtiques. La formació que reben els mestres d’infantil és al voltant del 2,5% i a primària, del 7,5%. Hi ha mestres amb una por terrible a les matemàtiques i les esquiven sempre que poden".

Cal professorat molt ben format, també a cicle infantil, i amb una diversitat de maneres d’ensenyar molt ben argumentada