S'acaba un curs difícil, amb continus estira-i-arronses entre docents, sindicats i el departament, i malgrat això la pública continua sent la preferida 

A l'escola necessitem educadors, psicopedagogs, perfils que ajudin a acompanyar les criatures, assegura l'Adelina Escandell, mestra i psicòloga, presidenta de l’associació de mestres i professors jubilats Rella. Ja tenim la figura del mosso de barri, que l'escola hi té contacte directe, venen de seguida i t'assessoren, afegeix l'Agnès Vallvé.

La Núria Parlon sempre cuida i dona la raó als Mossos, mentre que nosaltres no tenim una consellera que ens doni la raó ni ens faci sentir cuidats, lamenta Adelina Escandell. Els mestres i el professorat no se senten valorats ni avaluats, afegeix Joan Maria Girona:

"Quan estàs tan implicat en una feina, necessites algú que et digui què fas bé i en què t'equivoques; si no, perceps que passen de tu i et desanimes i desil·lusiones. Els docents han de sentir el suport del centre, inspecció i el departament".

Les decisions venen de dalt, sovint ens arriben a través dels mitjans, amb canvis continus, i això crea impotència, denuncia l'Agnès Vallvé, mestra i formadora d’educació emocional:

"No venen a mirar quina realitat tenim, i ens encolomen recursos o formacions sense conèixer quines son les necessitats del centre".

I caldria també abaixar ràtios, segons Vallvé; si no, la inclusió es fa molt complicada. Coherència en les polítiques educatives, demana la professora Susanna Soler Sabanés:

"No es pot sostenir un discurs positiu de valors de fons mentre les decisions i les pràctiques el desmenteixen constantment. Justament això és el que fa temps que passa amb el Departament d'Educació".

No s'han de pensar les polítiques educatives de l'escola publica a curt termini, sinó a 15 anys, des de la planificació i el compromís, proposa David Vilalta, i també s'ha de repensar en profunditat el rol dels mestres i l'educació.

Els mestres i el professorat no se senten valorats ni avaluats

I tecnologies com la IA generativa són una autèntica revolució a l'aula i ens obliguen a canviar la manera d'ensenyar, apunta el mestre Joan Maria Girona:

"Hem de demanar als alumnes treballs fets amb IA, perquè ja la tenim aquí, però des d'una perspectiva crítica per generar pensament crític. I ensenyar-los també què hi ha al darrere: riscos i addiccions que poden generar, i avantatges i oportunitats que ofereixen".

La irrupció de tecnologies com la IA ha suposat un canvi dràstic en poc temps, i cal formar els milers de mestres i professors de Catalunya per puguin ensenyar bé el seu alumnat.  Els docents ja jubilats se senten desaprofitats pel Departament d'Educació:

"Podríem fer un traspàs amb els companys que arriben nous a les aules, ser com mestres de mestres, i acompanyar-los des de l'experiència de tot el que hem viscut".

Les fortaleses que fan resistir l'escola

Pel que fa a la relació amb els alumnes, les famílies i els equips docents, la clau és l'empatia, entendre com se senten les parts implicades i el seu punt de vista, assegura la mestra Agnès Vallvé:

"Fent de mestre és molt important tenir empatia: pensar, si jo fos mare d'aquest infant, com m'agradaria que m'ho expliquessin, un mail i ja està o m'agradaria que em citessin i en parléssim? Posar-nos a la pell de les famílies nouvingudes, els infants desnonats o els que pateixen violència de gènere o pobresa, perquè tot això influencia els aprenentatges, i fer-los costat si tenen dificultats".

I alhora tenir també prou eines i coneixements per poder acompanyar tanta diversitat i trastorns com hi ha actualment a les aules, afegeix l'Agnès Vallvé. Es pot ensenyar exercint violència i de forma autoritària, o bé amb escolta, de forma pacífica i democràtica, educant ciutadans, assegura el mestre David Vilalta:

"És una violència molt subtil i simbòlica, no algú que arriba amb un garrot i pega. Per exemple, avançar un examen d'un dia per l'altre sense preguntar els alumnes. Què aprenen? Que el docent pot decidir el que li dona la gana, sense tenir en compte l'altre, i potser després anirà a fer una conferència sobre el valor de l'empatia".

L'educació és una qüestió de relacions interpersonals, tu aportes el coneixement perquè els alumnes puguin omplir les seves motxilles, assevera David Vilalta:

"A l'aula s'ha de poder parlar de problemes personals, encara que es perdin 10 minuts de classe, i ha d'haver espai perquè emergeixin els conflictes i ensenyar-los a escoltar i a veure respostes alternatives".

No hi ha educació sense coeducació, defensa Adelina Escandell, que fa 50 anys va començar des de Ca la Dona a treballar la coeducació, però que assegura que encara hi ha molta feina a fer:

"Una escola coeducativa implica posar l'infant i la vida al centre. Es tracta de canviar el sistema patriarcal i capitalista per prioritzar la vida de les persones i del planeta. I això  vol dir replantejar les classes, les dinàmiques, els currículums i afavorir una relacions més horitzontals a l'escola"

Graduacions, regals i deures: com tanquem el curs?

Pel que fa als regals als mestres a finals de curs, coincideixen que tenen sentit si són alguna cosa feta pels mateixos alumnes, mai per obligació i en consens amb les famílies.

Sobre les festes de graduació de 4t d'ESO i 2n de batxillerat; entenen que s'ha de celebrar la fi d'etapa com un ritus de pas, però tal com es fan –com si fos una catifa vermella o Hollywood– creuen que s'ha desvirtuat. I pel que fa als deures d'estiu, l'Agnès Vallvé proposa donar-los idees molt lliures, com fer un diari d'estiu o alguna investigació matemàtica.

Els quaderns d'estiu són més per la família per tenir-los una estona asseguts i entretinguts, assegura l'Adelina Escandell:

"Hi ha criatures que no tenen l'opció de fer activitats d'estiu i queden tancades a casa els mesos de juny, juliol i principis de setembre, aquest és el problema".

Per als nens i nenes hauria de ser temps de joc i per als adolescents l'estiu hauria de ser el moment de fer amics i amigues, recorda el mestre Joan Maria Girona.