Els joves PRO volen experimentar la llibertat, malgrat la presssió estètica, de xarxes i social

També hi ha pràctiques de risc amb el sexe, fomentades pel porno violent, alerta Asier Àlvarez, estudiant de 2n de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus. Explica la Rita:

“Gent del meu entorn t’explica, 'vaig sortir de festa amb un tio i me’n vaig anar a casa amb ell'. I dius, però tu coneixes aquesta persona? No és només la por d’un embaràs, si no que vas a casa d’algú que no coneixes, planteja-t’ho!”

Les noies tenim sempre a sobre la pressió de la sexualització, reconeix la Laura, i ser sensuals i explotar la nostra sexualitat, en tinguem ganes o no.

Passar gana per la pressió estètica

Segons un estudi de la Diputació, els hàbits alimentaris saludables van a la baixa i les noies mengen pitjor: la meitat de les adolescents de 14 anys no esmorza mai. Cada vegada hi ha més pressió estètica sobre el cos de les dones, assevera Laura Díaz:

“A la meva classe és molt freqüent veure noies que esmorzen ametlles, 6 hores aguantaràs amb ametlles? I no és perquè no tinguin gana, perquè en tenen. Està molt normalitzar passar gana per entrar dins d’un cànon estètic.”

Per la Rita:

“A vegades no ho fan de manera conscient, menjo ametlles per aprimar-me, si no per pressió social: ‘La meva amiga va molt al gimnàs i només menja això, i jo també ho faré?'"

Pel que fa als nois, cada vegada a les xarxes hi ha més models superforts i suplementats, reconeix Asier Àlvarez, que assegura que el problema és que la gent està obsessionada en quantes calories té cada cosa i menjar sa, l’ortorèxia:

“S’estan fomentant aplicacions amb IA que compten les calories de tot. Jo mateix estic obsessionat per menjar massa sa. Però no tots els cossos són iguals ni hi ha cossos perfectes.”

Roger Llobet reconeix que menja de tot i fa molt esport, perquè, quan se li escalfa el cap, l’esport l’ajuda a desconnectar.

Les adolescents senten molta pressió estètica, fomentada per les xarxes socials, fins al punt que n'hi ha que passen gana

Suïcidi, bullying i soledat

"Vaig patir assetjament escolar i em vaig sentir molt sol durant molt temps", lamenta l’Asier:

“La soledat fa molt mal, jo vaig tenir pensaments..., conec gent que s’ha suïcidat o que ho han intentat. El suïcidi segueix sent un tema molt tabú, és molt dur i complicat.”

No es parla del suïcidi, reconeix la Rita, perquè fa vertigen. La Laura té una amiga molt propera que ho va intentar i quan surt el tema l’ambient es tensa, i deixen de parlar-ne. Pel Roger:

“En molts casos, l’assetjament és el principal causant del suïcidi, perquè si et sents sol, ningú t’entén ni et fa costat, et preguntes: 'Què fas aquí?'”

Que a l’escola, on passes tantes hores, no t’hi sentis bé, et pot fer plantejar si val la pena seguir vivint, assevera la Rita, i sobre les dificultats per identificar-ho apunta que hi ha professors que miren cap a una altra banda quan hi ha assetjament per estalviar-se mals rotllos amb l’alumnat, els centres o els pares. 

Segons una macroenquesta, 3 de cada 10 joves ha patit violència sexual al llarg de la seva vida, un 50% violència psicològica i un 40% violència física, cops i pallisses; i en la majoria de casos és algú de l’entorn més proper. Explica l’Asier:

“Conec nenes que els pegava el seu pare. Que una persona de referència i que estimes et faci això, t’ha de generar un trauma de per vida”.

I el risc és que en la vida adulta acabis fent el mateix, alerta el Roger.

A l’institut on els adolescents passen tantes hores, si no s'hi senten bé o pateixen bullying, es poden sentir molt sols

L’auge de l’extrema dreta entre els joves

 A la Laura li preocupa molt que hi hagi opinions d’extrema dreta entre els seus companys de classe i a les xarxes:

“Entre els joves hi ha por a les dificultats que ens trobarem en el futur. El referent són les generacions passades, que ens van prometre que tindríem una vida semblant. Però, com que no és així, es vol tornar a l’ordre amb solucions simples, com per exemple dient que els culpables dels problemes que tenim són els immigrants, i si els fem fora, s’acaba el problema.”

Sobre si donar veu a l’extrema dreta en espais com la UAB amb Vito Quiles que va acabar amb guerra d’ous i tomàquets entre partidaris i detractors, per la Laura la llibertat d’expressió s’acaba quan fas discursos d’odi contra molts col·lectius. 

I per contra també hi ha joves superconscienciats amb temes com la guerra de Palestina, assevera la Rita, que no veu gens clara la treva a Gaza i que es deixi de matar gent innocent. A l’Asier l’amoïna la desinformació de les xarxes socials, perquè diu que, com més accés a la informació tenim, més desinformats estem i som més manipulables.

Horaris, futur i adolescents

Els joves PRO reconeixen que de vegades se’ls enganxen els llençols al matí i que hi ha hores que estan molt dormits a classe, i demanen una reestructuració dels horaris lectius: que els instituts comencin a les 9 del matí, tal com alguns estudis recomanen, i tornar-hi a la tarda. La majoria de joves PRO tenen entre mans el treball de recerca, com la Rita, que està dissenyant una col·lecció de roba d’upcycling: donar una segona vida a la roba que no fa servir.

Els joves PRO demanen una restructuració dels horaris lectius, i proposen que els Instituts obrin portes a partir de les 9h