Educar per tenir ganes de seguir aprenent tota la vida

Explica el neurocientífic David Bueno que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n’hi ha d’altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa. La mentalitat de creixement és la idea que podem augmentar la capacitat d’aprendre sempre si tenim l’actitud adequada. Com es pot educar per una mentalitat de creixement?  A casa i a l'escola.En parlem a L’ofici d’educar amb David Bueno, Doctor en biología; fundador de la Càtedra de Neuro educació de la Universitat de Barcelona, i autor d’“Educa el teu cervell. I acabarem amb el manual pràctic per afrontar el conflicte familiar amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa i els llibres per somiar del Jaume Centelles.

L'Article

Educar per tenir ganes de seguir aprenent tota la vida

Com es pot educar per un mentalitat de creixement?

La idea de la mentalitat de creixement versus la mentalitat fixa neix de la psicòloga Carol Dweck, que va identificar persones que creuen que poden seguir aprenent tota la vida, i les que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit. El neuocientífic Davi Bueno proposa que ens inspirem en persones amb mentalitat de creixement, com Michael Jordan, el mític jugador de basquet que no era prou alt i això el va fer entrenar molt més per ser el millor. Fomenta una mentalitat de creixement un sistema educatiu que afavoreixi la curiositat, la creativitat, l’exploració, la voluntat, el desig, el plaer de seguir aprenent, i els errors com a font de creixement. I també es pot canviar d’una mentalitat fixa a una de creixement si s’explica la mal·leabilitat del cervell i es reforça amb el temps el canvi. El problema, segons David Bueno, és que tenim un sistema massa enfocat als resultats, en lloc de valorar l’esforç. Cal donar a l’estudiant el protagonisme que mereix i que aporti tot allò que li interessa, el motiva o el neguiteja. I el docent ha de tenir prou temps perquè els estudiants gaudeixin del que estan fent, també a la secundària. I sobretot que els docents confiïn amb les capacitats de tots els seus estudiants, perquè tots ells, insisteix sense excepció, poden seguir progressant.

La formiguejant història del cervell

I per entendre la mentalitat de creixement David Bueno ens explica com funciona el cervell a partir del treball amb les formigues de l’entomòleg Edward Wilson. Hi ha una relació en com les neurones fan connexions noves i com les formigues van a buscar menjar. Les formigues surten a buscar menjar, i si el troben n’avaluen la qualitat i la quantitat, deixant un rastre químic, com una senyal. Les altres formigues detecten aquesta olor amb l’antena i fan llargues fileres per anar a buscar l’aliment. Doncs el cervell actua igual assegura el neurocientific. Quan fa un nou aprenentatge i mereix ser recordat, busca altres neurones, també actives, per fer-hi noves connexions, i emmagatzemar-lo. 

Com les formigues, les neurones són flexibles i adaptables i mostren un comportament explorador.

Vincle, joc lliure i error

David Bueno fa referència a un vídeo de youtube que mostra una mare ossa i el seu cadell en un zoo dels Estats Units. Quan el cadell rellisca i cau a l’aigua, la mare ràpidament salta al seu darrera i l’ajuda a treure el cap a la superfície perquè no s’ofegui, però no l’ajuda a sortir. L’ossa espera que el petit surti per si sol. L’està educant per a una vida d’os polar. És molt important evitar els dos extrems: l’abandonament i la sobreprotecció, que incapaciten la criatura per gestionar l’estrès futur assegura el Neurocientífic. L’Educació és un procés de creixement i coneixement personal, de l’entorn i dels altres per aprendre a viure junts assegura David Bueno. I en la construcció del seu cervell és fonamental el nostre suport. I si s’equivoquen, animar-los a millorar perquè l’error és una catapulta per continuar avançant. El joc lliure és la principal font d’aprenentatge, perquè aporta risc, creativitat i determinació. S’ha vist que els infants que han tingut més temps de joc lliure tenen més capacitat per gestionar l’estrès, l’ansietat, avaluar riscos i decidir si els volen assumir.

Podeu escoltar el programa a partir de diumenge 🔊 aquí