El 67% dels alumnes que estudien l'FP dual a Catalunya troben feina en poc temps (Institut Cal·lípolis de Tarragona)

Virtuts i defectes de l'FP dual

Aquest curs s'ha consolidat la reforma de l'FP com un sistema dual, en què pesa més la formació pràctica a les empreses i continguts per la sostenibilitat i la digitalització. L'FP dual va néixer per rescatar els joves que deixaven els estudis i disminuir l'abandonament, reconeix el professor Enric Mieza:

"Però tal com s'ha implementat, s'ofereix als millors alumnes unes pràctiques remunerades, quan saps que acabaran bé els estudis; mentre que la resta van massa de bòlit, estressats i esgotats".

Un cicle formatiu té dues mil hores, fa 15 anys es destinaven 383 hores a les pràctiques, i ara són 515, constata Núria Mainar, professora del cicle d’educació infantil a l’Institut Pla Marcell, de Cardedeu:

"Això vol dir que tot el que s'ha afegit de pràctiques s'han tret d'hores lectives a l'institut, i a més ens han posat al currículum dos bolets: sostenibilitat i digitalització, que en alguns cicles com educació infantil no té gaire sentit".

Per la professora és essencial tenir una bona base teòrica per fer bé les pràctiques, perquè cada vegada els arriben alumnes amb més baix nivell en lectoescriptura, poca capacitat d'autoexigència i actituds desafiants, sobretot a grau mitjà.

Núria Mainar lamenta els canvis continus en l'avaluació i el currículum a l'FP:

"Estem oberts a millorar, però ningú ens ha preguntat què crèiem que es podia millorar. Aquestes millores venen dels despatxos, i s'allunyen del dia a dia d'un professor d'FP."

Biaix de gènere i FP privats

Les empreses condicionen el currículum, reconeix Jordi Mora, professor d’arts gràfiques de l’Institut Antoni Algueró de Sant Just Desvern, perquè posen els recursos que no té l'administració, i alguns cicles es creen a partir de les seves aportacions.

Hi ha hagut un increment del 800% a Catalunya de les escoles privades d'FP, mentre a la pública només ha crescut un 30%, denuncia el professor Enric Mieza:

"A la privada normalment es fan les titulacions que requereixen poca inversió, com la informàtica, i no es fa per exemple electricitat. La formació privada és segregadora i disminueix la igualtat d'oportunitats".

Als estudis d'FP perduren rols de gènere molt marcats encara, els nois automoció i les noies estètica o bellesa (Institut Cal·lípolis de Tarragona)

Tampoc s'han superat les diferències de gènere a l'FP, reconeix Enric Mieza:

"És una situació dramàtica, amb rols de gènere molt marcats i amb estudis on la presència de noies és gairebé zero. Continuen venint els nois a fer automoció i les noies a educació infantil, estètica o bellesa; és pitjor que a les universitats. Si no hi ha paritat de gènere als estudis, és que no s'ha avançat com a societat."

Per trencar el biaix de gènere i l'estigma de l'FP, s'ha d'haver treballat molt abans, assegura la Núria:

"A l'ESO, però també a primària i a infantil. Mentre donem més importància a les matemàtiques que a la cura de les persones, ho estarem menystenint. Tenim encara un currículum molt masculinitzat".

Sala de Professors de l'FP

Som un col·lectiu més professionalitzador, busquem el futur més professional de l'alumnat, apunta Anna Alegre, professora de formació i orientació laboral a l’Institut Cal·lípolis de Tarragona:

"Tot el professorat estem molt implicats, és molt vocacional. Som un centre de referència de cicles formatius amb molta diversitat de projectes que engresca l'alumnat".

Hi ha molt contacte entre tots els cicles, molta cohesió i un grup docent de luxe, destaca Enric Mieza al seu centre:

"Gaudim molt de treballar per projectes amb els alumnes, i aquest curs hem creat el moviment Docents per Palestina i hem fet diverses accions, i estem molt satisfets amb l'apagada de les pantalles als centres que ens han tret molts maldecaps."

L'Institut Pla Marcell de Cardedeu està molt obert a les propostes docents i a fer xarxa amb el poble, assegura la professora Núria Mainar. El professorat vivim una situació de desbordament, assegura Jordi Mora:

"Cada vegada hi ha més desbordament per poder fer una atenció personalitzada, i a la vegada: buscar les empreses, aconseguir les pràctiques, gestionar la paperassa i fer el seguiment de les pràctiques, una feinada descomunal!"

Segons la llei estatal, de la qual depèn l'FP dual, hi ha d'haver els prospectors, que busquen empreses, però a Catalunya no s'està fent i queda en mans dels tutors, lamenta Jordi Mora.

Els tutors a més d'impartir les assignatures, han d'aconseguir les pràctiques a les empreses  (Institut Antoni Algueró de Sant Just Desvern)

Hi ha una síndrome de burn out entre el professorat, reconeix l'Anna Alegria:

"No ens sentim escoltats, sinó jutjats. Però l'horari mai s'acaba a l'institut, treballes a les tardes i al cap de setmana perquè atens i acompanyes persones, que són el tresor de moltes famílies."

"No juguem en una lliga de segona"

Falta professorat per cobrir les substitucions a l'FP, i, per tant, a vegades no es poden fer les classes amb normalitat, denuncia Jordi Mora:

"El professorat d'FP reivindiquem que sigui reconeguda la nostra especialitat".

Calen també millores salarials, baixar ràtios i la càrrega burocràtica, més recursos i més valoració de les famílies, demana el professor Enric Mieza:

"Els alumnes que no aproven l'ESO, en lloc d'enviar-los a grau mitjà, com es fa ara, podrien fer una FP bàsica per acabar l'ESO, i així fer un recorregut més vocacional i exitós."

S'ha de reivindicar la figura de l'orientador psicopedagògic a cicles, que en molts centres no hi és o hi té molt poques hores, reconeixen els professors. L'FP no juguem en una lliga de segona de l'educació, oferim camins perquè tot l'alumnat pugui trobar la seva vocació, el seu ofici i el seu lloc, afirma Anna Alegre:

"S'ha d'explicar bé l'FP a l'alumnat de secundària, perquè són molt joves i és molt difícil que tinguin clar on volen anar, i que sàpiguen que es poden equivocar i tornar a començar."

Molts dels nostres alumnes es converteixen en emprenedors i fan realitat el seu propi negoci, i, per tant, és important encoratjar-los, conclou la professora Anna Alegre.

No són estudis de segona, l'alumnat descobreix oficis i en molts casos s'acaben convertint en emprenedors (Educació infantil a l'Institut Pla Marcell)