Tanquem un curs marcat pels esforços per revertir el baix ús del català, amb el Pacte Nacional per la Llengua, i per intentar capgirar els decebedors resultats PISA, que encara ara no s'ha aconseguit. Un curs en què finalment s'ha fet un pas endavant a l'hora de prohibir els mòbils als centres educatius, i un pas enrere a l’aula amb les pantalles per als més petits; tot mentre ha entrat en tromba la IA a les aules. I un curs en què segueixen com a assignatures pendents: la segregació, el tancament de grups i centres per la baixada de la natalitat, i la inclusió.

En aquest programa hem comptat també amb la col·laboració de la tertúlia de savis mestres: Efren Carbonell, Coral Regí, Joan Maria Girona i David Vilalta. I les preguntes de la tertúlia de joves PRO: l'Asier, la Rita, la Laura i el Noé, i també d'algunes famílies.

Mòbils i pantalles

Fora els mòbils i els rellotges intel·ligents a tot el sistema educatiu obligatori de cara a setembre. I marxa enrere progressiva en les pantalles digitals per als més petits, i en el primer ordinador, de 5è a 6è de primària, segons el Pla de digitalització responsable elaborat per més de 50 entitats i persones expertes.

Per la consellera d'Educació i Formació Professional Esther Niubó:

"Després de la digitalització de la pandèmia calia aturar-nos i avaluar. Sabem ja que l'exposició a les pantalles dels menors de 6 anys és un risc, i s'ha de treballar d'altres maneres; i per evitar el malbaratament es reassignaran aquests recursos a altres etapes, com l'FP bàsica, un alumnat que n'estava exclòs".

Posar ordre a la tecnologia per fer-ne un ús saludable al servei de l'aprenentatge, i seguir avaluant si cal anar més enllà, apunta la Consellera. S’aposta per la formació en competència digital de l'alumnat i el professorat, també en IA, on han detectat una bretxa digital, tot i que per ara descarten posar-hi límits.

Pas endavant del Departament a l'hora de prohibir els mòbils als centres educatius, i un pas enrere a l’aula amb les pantalles per als més petits

Es facilitarà a les famílies una guia per acompanyar i protegir els menors, i es farà una campanya per sensibilitzar les famílies, assevera Esther Niubó

"Convertir les famílies en còmplices i col·laboradores d'aquesta estratègia i fer-les conscients dels riscos a internet. Els nens petits no tindran mòbil si no els en comprem. Amb la prohibició del mòbil traiem la pressió a les famílies i als centres, perquè ja hi ha altres dispositius per treballar".

Competències bàsiques

Els resultats de les proves bàsiques d'aptitud a 4t de primària i 2n d'ESO no són bons i no serà fàcil remuntar, constata la consellera. I a la pregunta de per què seguim a la cua en resultats a Catalunya, la consellera apunta:

"Els diagnòstics d'alumnat amb necessitats educatives especials s'han duplicat en els últims anys, i s'ha de reconèixer aquesta diversitat. A Catalunya hi ha hagut una aposta històrica per la renovació pedagògica, i potser s'ha fet massa accelerada, sense prou acompanyament, evidències o formació, o centres que no l'han aplicat".

Tot això s'ha d'avaluar, perquè res no pot millorar si no s'avalua, conclou la consellera, que recorda que l'eix de la legislatura és la millora del rendiment acadèmic i l'aprofundiment dels aprenentatges:

"Hem encarregat a l'agència d'avaluació i prospectiva un estudi exhaustiu per identificar els factors de qualitat educativa, equitat i inclusió; a partir d'observar quins centres funcionen millor: si és l'estabilitat de claustre, la formació de centre, els recursos, etc".

I ja esperen tenir resultats el primer trimestre del curs vinent. Pel que fa a la preocupació de les famílies pel salt amb només 12 anys de la primària a la secundària, la consellera reconeix que el Departament aposta pels instituts escola, un model que pot afavorir la davallada demogràfica dels propers anys i que redueix l’absentisme.

L'agència d'avaluació i prospectiva està fent un estudi exhaustiu per identificar quins factors són els que fan que alguns centres funcionin millor

Català i matemàtiques

Pel que fa a la remuntada del nivell educatiu i de l'ús social del català a les aules, malgrat l'arribada de 74.000 nouvinguts només aquest curs, segons la consellera:

"Culpar i responsabilitzar de la davallada de continguts els nouvinguts seria injust i irresponsable. El sistema educatiu ha d'estar preparat per acollir i reforçar el potencial de cadascú. Ho vam viure als anys 80, amb població vinguda de la resta d'Espanya. Als 2000 Catalunya ho va tornar a fer, acollir i millorar els resultats educatius. I ara tenim aquest mateix repte, amb el consens del Pacte Nacional per la Llengua".

Només el 30% dels docents de matemàtiques venen de graus de matemàtiques, reconeix Esther Niubó, d'aquí la importància de reforçar la formació docent inicial i de centre, i el programa Florence, per remuntar els resultats en matemàtiques:

"I avaluar també els centres en què han davallat les matemàtiques en els últims anys, siguin amb innovamat o altres didàctiques, per assegurar la millora de les competències."

Segregació

Amb la davallada de la natalitat s'han reduït grups als centres públics, reconeix la consellera, però a partir d'ara els centres concertats també han de revisar la seva oferta:

"És possible que la fotografia del setembre sigui amb més grups concertats que acabin tancant o perdin el concert, tot i que també vull defensar la concertada corresponsable. Es vol treballar per una planificació conjunta del Servei d'Educació de Catalunya, pública i concertada, abordant la davallada demogràfica i tenint en compte la matricula viva per evitar la segregació."

Es treballa per una planificació conjunta del Servei d'Educació de Catalunya, pública i concertada,  contemplant la davallada demogràfica i la matricula viva

D'aquí la importància de les aules d'acollida, 1.000 el curs vinent permanents i estables, i s'estudia replicar en altres municipis el model d'aula d'acollida accelerada de la ciutat de Barcelona, sobretot pels adolescents que arriben a mig curs, anuncia la consellera.

Pel que fa als prop de 400 centres encara en barracons, assegura que han de treballar per trobar-hi solucions i donar-los un edifici. Però també al 50% dels centres anteriors al 1960 que necessiten millores.

Inclusió

L’Albert, professor de secundària,es troba amb 7PI, plans individualitzats per alumnes amb necessitats especials a l’aula, sense haver rebut formació per donar-hi resposta i se sent desbordat. Constatem que ha crescut un 200% la demanda de formació per atendre la diversitat creixent de les aules, reconeix la consellera, que treballen per millorar la formació i reforçaran el curs vinent amb 550 docents l’escola inclusiva:

“Quan anem als centres ens demanen també altres professionals de suport, psicòlegs, educadors socials, integradors. Estem treballant en la coordinació amb els Departaments de Salut i Serveis Socials per assegurar l’equitat i l’atenció educativa de l’alumnat en situació de vulnerabilitat”.

I els centres d’educació especial tenen un paper clau en el sistema educatiu inclusiu, afirma la consellera

“Per afavorir la compartida amb l’escola ordinària amb els alumnes més afectats, i com a centre proveïdor de recursos de l’ordinària en la resta de casos perquè l’escola inclusiva no és una opció sinó un dret.”

Millorar la formació docent permanent i incial per atendre la creixent diversitat de les aules és una de les assignatures pendents pel curs vinent