Els savis docents de "L’ofici d’educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocació docent, de la desmotivació de l’alumnat, dels perills que l’escola sigui una bombolla aïllada del que passa al món, d’inclusió i de llengua.

Sobre la vocació docent

Que la professió de mestre sigui d'educador, proposa la professora Coral Regí:

"Un mestre ha d’estar a totes i acompanyar l’alumnat amb actitud oberta, donant-los confiança perquè se sentin acollits, i garantir que s’interessin per les matèries i aprenguin".

L'escola no és un parc d'atraccions ni un lloc on passar l'estona, sinó on aprendre, sense oblidar què passa a l'alumne fora de l'escola, afegeix Coral Regí. S'ha de reforçar la formació inicial i continuada dels mestres, i el treball en equip als centres. No és qüestió de mestres Quixots, apunta la professora, sinó de tot el sistema educatiu:

"La dada més greu de PISA no és la baixa comprensió lectora o les matemàtiques, sinó el baix sentiment de pertinença de l’alumnat a l’escola, que no se senten acollits ni escoltats".

Hi ha mestres que van entrar a la professió per necessitats laborals del mercat, i cada mestre ha de descobrir la vocació d'educar", defensa el mestre i formador de mestres David Vilalta, autor de la “Poesia d’ensenyar. Testimoni d’un mestre enamorat de l’ofici” que recorda que l’experiència a l’aula és clau.

I pel mestre Joan Maria Girona, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre”:

"No n’hi ha prou de conèixer la matèria, s’ha de saber tractar amb 30 adolescents o criatures alhora, sent conscients de com ens afecta a nivell personal. Per això cal una selecció molt acurada del professorat". 

La dada més greu de PISA és el baix sentiment de pertinença de l'alumnat a l'escola, segons Coral Regí

Hi ha mestres que volen deixar la professió i senten malestar, reconeix el psicopedagog Efrèn Carbonell, autor de “Aprenent a veus”, un segle d’educació diferenciada”: 

"Pel virus terrible de la burocràcia als centres, el fet que els docents s’emporten els problemes a casa i s’ha de saber gestionar i a la falta de lideratges educatius respectuosos"

I calen també liderartges sòlids, apunta Vilalta, que no canviïn amb cada concurs de trasllats, que es renova el 40% de la plantilla.

Sobre el que ha de passar a l’aula

David Vilata, mestre formador de mestres, aposta a l’aula pel valor de la conversa i l’educació col·laborativa, en lloc de la transmissió unidireccional mestre alumne:

"Per aprendre mates cal saber conversar, el raonament lògic, que s’aprèn donant arguments, i si no es fa des de ben petits, passa el que passa amb els resultats PISA".

L’escola també ha d’obrir portes a la realitat, com la de l’alumne que ha arribat en una pastera i no ho ha explicat, per construir persones amb valors democràtics, afegeix Vilalta.

Per què no es parla a l’aula del que passa a Palestina? Es pregunta el mestre Joan Maria Girona:

“L’escola no pot estar tancada en una bombolla, aïllada al món. No només hem de donar coneixements, també els hem d’ensenyar a posar context al que passa al món, que també és aprendre”.

Però hi ha reticències, també a parlar de la memòria històrica i del poble gitano, tot i ser al currículum, per por o per desinterès, lamenta Girona. Alguns joves manifesten por a una 3a guerra mundial, apunta Coral Regí, i és una oportunitat per treballar la història. Girona aplaudeix la mobilització docent en favor d’un habitatge per tothom:

“A l’escola s’ha de tenir en compte i acollir els infants sense casa i s’ha de lluitar per la l’habitatge digne per a tothom”.

Apostar a l'aula pel valor de la conversa i l'educació col·laborativa, en lloc de la unidireccional, proposa David Vilalta

Sobre la inclusió i la llengua

S’estan omplint les escoles d’educació especial més que mai, 8.000 alumnes en els darrers 4 anys, lamenta Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva a Catalunya:

“L’educació a l’escola ordinària és un dret de tot nen i nena, però la formació docent per aconseguir-ho és encara molt deficient, i s’han d’avaluar els molts recursos que s’estan posant en la inclusió si es continuen omplint les escoles especials de nens petits”.

Efrèn Carbonell aposta per convertir l’escola especial en un model proveïdor de serveis i recursos per a l’escola ordinària, tal com apunta el Decret d’Inclusió.

Tampoc s’ha de descuidar la lectura dels grans clàssics a l’aula, defensa el mestre Jaume Cela, autor de “Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat” seguint les propostes del Compromís docent amb la cultura lectora. I llegir-los amb l'acompanyament màgic del mestre, suggereix Coral Regí, que enamora els alumnes i llavors sí que llegeixen imbuïts pels textos.

Però la realitat és que molts alumnes senten que se’ls ha valorat més per les seves notes, que pel que han après, lamenta Joan Maria Girona.

Els savis mestres de "L’ofici d’educar" celebren el recent Pacte Nacional per la llengua, i sobretot arribar a consensos amb la comunitat educativa:

"El Departament desconeix què passa als Instituts i escoles, i les decisions es prenen als despatxos, amb informacions filtrades dels centres, subjectes a cada canvi polític, i urgeix un Pacte Nacional per l’Educació"

La inclusió i la lectura dels clàssics, dues assignatures pendents del sistema educatiu, pels savis docents